Ho sento, no puc assistir a la reunió de les quatre


  • Comparteix:

paula.nunez

Paula Núñez

Secretària de polítiques feministes i igualitàries del PSC


Publicat: el 19/gener
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

La maternitat, les cures, la corresponsabilitat, és a dir la conciliació de la vida personal i familiar, és sens dubte un dels grans temes del feminisme teòric i polític. Malgrat les lleis de conciliació i les posteriors modificacions i millores ens trobem en una situació no resolta.

Segurament moltes de les mares i pares corresponsables se sentiran identificades amb aquests escenaris: teniu una trucada de l'escola avisant que vostre el fill o la vostra filla no es troba bé, què feu? Sortiu a correcuita de la feia amb les taules plenes de papers i temes no finalitzats? O deixeu les consultes plenes de usuaris o clients? O tanqueu el comerç?. Seguim, us aixequeu al matí i la vostra filla o fill té febre, què feu? Truqueu als avis i àvies? O teniu una persona de confiança o una treballadors per a aquest casos? O demaneu un dia de vacances, o de lleure?. Seguim, el vostre cap convoca una reunió a les 16 h, què feu? Responeu ho sento, però he d'anar a recollir als meus fills a l'escola? O aviseu a l'escola per fer una acollida de tarda?. Seguim, es convoca una promoció professional i voleu optar, un dels criteris indispensables és tenir una formació continuada i disponibilitat, a més de superar una prova, teniu el temps suficient i efectiu per estudiar o preparar-se?

Tan si sou empleades com autònomes la situació és complicada, obligatòriament has de ser la dona meravelles o renunciar a moltes coses, fins i tot, a treballar o tenir una carrera professional o també a ser la dona de les mil i una excuses davant els caps o clients per no poder assistir a una reunió o no poder fer hores extres quan l'empresa té una necessitat. Les vostres parelles, si les teniu, pateixen la mateixa pressió? Segurament n. És cert que ha millorat la participació però la corresponsabilitat és un tema que a l'actualitat no és ni efectiva ni real. A data d'avui són les mares les que demanen reduccions de jornada o excedències per cura dels fills o de familiars dependents i els permisos de conciliació amb les reduccions de salari. Si a més sou família nombrosa o monoparental la situació s'agreuja i conciliar sense tenir un entorn familiar o econòmic favorable es fa insuportable. Arran de tot això les dones patim un desavantatge econòmic i professional, ens afecta també a la salut i a la disponibilitat del nostre temps.

La Covid-19 , els confinaments i els canvis de protocols per contactes estrets amb positius, desvetlla molts de les problemàtiques per conciliar, sobre tot en aquells treballs on no es pot implementar el teletreball, en els essencials i en les empreses que valoren la presencia física al treball.

L'organització 'Malasmadres' que lluita per millorar la conciliació familiar i no renunciar a les carreres professionals fa uns mesos va elaborar una campanya a les xarxes socials que té com a títol 'els fills no es cuiden sols' i jo sumaria ni els familiars dependents com les persones grans. Els comentaris en contra de la campanya són injustes i individualistes. Segurament moltes dones han patit les mateixes interpel·lacions a les seves demandes per conciliar, per exemple, que nosaltres hem escollit tenir fills i, per tant, havien de preveure aquestes situacions o que la naturalesa es així i que es millor assumir que les dones hem de renunciar i quedar-nos en l'esfera privada . Alguns comentaris malintencionats afirmen que hi ha altres societats on la situació de les dones és pitjor o que en altres èpoques no teníem dret ni a una baixa maternal. Jo li recomanaria les paraules de Victoria Camps del seu llibre "Tiempos de cuidado" on afirma que el dret i el deure a les cures és col·lectiva i pública, a tots i a totes ens han cuidat i que sense cap excepció ens tocarà tenir cura d'altres. Com una responsabilitat col·lectiva i publica, han de ser posades com a prioritàries i clar, també prioritàries a l'àmbit laboral.
Apel·lem a la sensatesa i a ser més realistes, tenir fills i filles, és un acte natural i propi de la naturalesa humana. A més de ser beneficiós per la continuïtat i el desenvolupament de la societat i del món que coneixem. Per això, ho sento, no puc assistir a la reunió de les quatre.

PAULA NÚÑEZ és secretària de polítiques feministes i igualitàries del PSC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.