No canvieu el nom d'El Mesón, si us plau


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre

Escriptor i periodista


Publicat: el 28/gener
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

L'anunci de canvi de nom d'El Mesón ha molestat molta gent de Sant Cugat. A mi també. Hi ha dues raons, si més no, que expliquen aquest enuig: la primera i més important, és que El Mesón no és només el nom d'un bar, és el nom d'un referent cultural i d'un element patrimonial de Sant Cugat. És un establiment tan conegut, que fins i tot constitueix un punt de trobada inequívoca per a les persones d'altres poblacions quan vénen a aquesta ciutat. La segona raó, és el nom escollit per substituir-lo: Bar Mono. Sembla una burla. Sí, ja sabem que a Barcelona hi ha un local que es diu així. I què? Com si n'hi haguessin tres. Posats a riure, em pregunto quan trigaran els santcugatencs a dir-ne Bar Mico.

El Mesón no és un bar qualsevol i qui n'agafi les regnes ha d'entendre, per respecte, allò que representa i el caràcter simbòlic del seu nom. Estem parlant d'un establiment situat al cor de Sant Cugat fundat el 1964 per Joan Servera i Carmen Rojo que ha estat bressol de moltes iniciatives i lloc de confluència de personatges que han esdevingut patrimoni humà de la ciutat. Moltes d'aquestes persones, algunes d'elevada rellevància intel·lectual, ja no hi són, però que no hi siguin no resta valor. Tot al contrari. Els valors espirituals d'una col·lectivitat es mesuren, en bona part, pel respecte amb què tracta el patrimoni cultural que li ha estat llegat.

Deia un tinent d'alcalde, a propòsit d'aquesta qüestió, que "cal innovar" i que "calen nous aires", i jo, davant d'aital actitud, sentia una enorme tristesa per tractar-se justament d'algú que, pel seu càrrec, no sols té l'obligació de defensar el nostre patrimoni, sinó que ara mateix hauria d'estar fent mans i mànigues perquè el nom d'El Mesón es mantingui, com així ho demanen els centenars de signatures que ha recollit l'Associació Gabriel Ferrater. Les persones morim, ja ho sabem no s'hi pot fer res. Però les coses de valor que hem creat perduren si nosaltres volem, i si, a més, hem assumit la responsabilitat administrativa de salvaguardar-les, s'espera de nosaltres que tinguem prou enginy i capacitat de persuasió per aconseguir-ho.

La cultura d'un poble es palpa en el respecte amb què tracta i conserva tot allò que configura la seva identitat. Per innovar i per fer que corri l'aire no ens cal renunciar a ser qui som, no ens cal esborrar els trets de la nostra singularitat. La singularitat la refermem nosaltres mateixos fent respectar allò que estimem. No podem permetre que els diners siguin el centre neuràlgic de la nostra existència, no podem atorgar als diners el dret i el poder d'esborrar-nos.

Hem de fer entendre als empresaris nouvinguts que hi ha coses que no es poden esborrar d'un cop de ploma. Una cosa és el canvi de direcció, que és del tot respectable; una altra, el canvi de nom. No em sé imaginar el Café de Flore o Les Deux Magots, de París, dient-se, tot d'una, Bar Mono en nom de la innovació i dels nous aires. Tampoc no tindria cap sentit d'obrir El Mesón en un altre indret de Sant Cugat per tal de conservar-ne el nom. Recordem que ni Zeleste ni la Cova del Drac van tornar a ser els mateixos quan van ser desarrelats del carrers Argenteria i Tuset, respectivament. Esperem que hi hagi una reflexió, que guanyi el seny i que es mantingui el nom del Mesón.

El Mesón va ser el lloc de reunió cultural de Sant Cugat amb una tertúlia mítica (jo mateix vaig ser-ne membre cada nit durant uns quants anys) que irradiava quelcom especial perquè estava formada per persones de mentalitat oberta, contestatària, inconformista, desinhibida, força insubmisa i poc amant de l'ortodòxia... Recordo perfectament l'atracció que despertava aquella taula que s'anava eixamplant a mesura que avançava la nit i les mirades encuriosides dels clients que l'observaven; alguns amb prevenció, d'altres amb ganes d'integrar-s'hi. És història de Sant Cugat, una història viscuda i escrita al Mesón. No li canvieu el nom, si us plau. Respecteu-lo. Respectem-nos i serem respectats.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.