Volia ser influencer


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener

Crític cultural


Publicat: el 24/feb/22
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

No us penseu que aquesta idea, la de ser influencer, és nova. Ja feia temps que estava donant voltes a aquesta possibilitat, però les últimes notícies d'aquesta realitat a Sant Cugat del Vallès m'ho fan reconsiderar. Sembla ser que la majoria d'aquí són dones. I molt joves!. Bé això no seria una raó prou consistent per deixar-ho de banda, també hi ha homes i un membre de l'Assemblea LGBTI+, però hi ha altres aspectes que també m'han tret aquest neguit del cap. Sembla que per tenir audiència, bé vull dir tenir força audiència i seguidors, cal fer-ho en castellà. O en anglès. És clar que, em paro a pensar, no sé de què em sorprenc. Que fan molts escriptors i molts cantants?. Doncs això, són catalans i es manifesten en castellà (espanyol, diria el meu amic Víctor Alexandre) o en anglès per escriure novel·les o per fer cançons.

Decididament deixo aquest camí i em sembla que tornaré a veure si en el món polític tinc un futur. La majoria de vostès no ho saben però abans de la mort de Franco... Perdó, saben alguns dels influencersde Sant Cugat qui era Franco? Fa pocs dies vaig veure en una enquesta feta a les portes d'una facultat que alguns dels que sortien, dels estudiants universitaris vull dir, no sabien qui era exactament. Un va dir que li semblava que havia estat president de la República feia molts anys... de la República!!! Probablement no era influencer perquè ja se sap que aquestes noies i nois tenen amplis coneixements de gairebé tot i és per això que tenen milers, que dic milers, milions de seguidors que escolten els seus consells de tota mena.

És clar que també es veritat que alguns, hi ha nenes i nens molts petits que estan cada dia sortint a la pantalla, a les innumerables pantalles que ens fan la vida millor a tots plegats, sobretot als seus pares, que han trobat una via esplèndida per fer-se rics amb l'explotació dels seus fillets de l'ànima, que casualment acaben sent els representants de moltes marques i empreses de tot tipus, o sigui que es converteixen en anunciants i propagandistes, però amb una diferència bàsica en relació a la publicitat normal, i és que ens ho diu una amiga o amic, una nena o nen, una dona o un home com tu i com jo, com nosaltres. Ho entens, carallot? No t'ho diu el marketing d'una empresa per vendre més, t'ho diu un a persona com tu perquè t'estima i vol que siguis feliç comprant allò i fen allò altre que et pot portar a la felicitat.

I torno a la política, que abans he fet un pas enrere amb els influencers, una demostració clara que tenen molta influència. Doncs jo estava molt vinculat al que podem dir els grups contraris al franquisme, a la dictadura feixista, i quan va morir Franco (al llit, eh? Ningú el va treure abans). Doncs quan es van començar a preparar les primeres eleccions i jo col·laborava amb un partit, aleshores d'esquerres, vaig tenir una experiència que alguns poden qualificar de poc important, però que a mi em va fer pensar que seguiria col·laborant per assolir una societat en marxa cap a la llibertat personal i la justícia social, però des de fora dels partits. Una cosa tan senzilla com que, quan ens explicaven quina seria la tasca dels interventors, algú molt significat i que desprès seria membre del govern (dic el pecat, però no el pecador) va remarcar que calia fer un control continu per comprovar que no faltessin les paperetes del partit, però que si veiem que en faltaven d'un altre millor no dir res, que ja ho farien els del partit corresponent.

Afortunadament les coses no són igual sempre, arreu i amb tothom, però de la mateixa manera que ja he deixat de pensar que puc ser influencer vaig deixar de pensar que podia ser polític i, en canvi, crec que la política i els polítics són absolutament necessaris i ara, precisament ara, estem vivint aquí, a Catalunya, al costat, a Espanya, i més enllà, a Ucraïna, com és imprescindible la via de la negociació, el camí de les paraules i de la voluntat real per no arribar al món de la violència, de la destrucció i de la mort d'innocents de totes les edats i tendències.

I ara penso, podrien els influencers de Sant Cugat, en Gerry Querry Berry, la Carla Molina, l'Andrea Schonofer, la Delfina Toso, en Jordi Brizo, la Maria Calvet i l'Ibai Llanos, per citar-ne alguns, posar-se d'acord amb els milers de influencersdel món sencer per aturar les barbaritats que fan els polítics i aconseguir que els independentistes catalans no es barallin entre ells, que el PP no pacti amb Vox i així fer-lo créixer cada cop més i més, que el PSOE recordi que quan es va fundar era federalista i republicà, que els nord-americans (no americans que això ho són tots des d'Alaska fins a l'Argentina) deixessin de creure que són els amos del món, que la guerra no prosperés a Ucraïna (on no ho oblidem, hi ha un president que era monologuista a la tele) i el senyor Putin deixés de fer... i que les vacunes arribessin a tot el món perquè les farmacèutiques ja han fet prous milions de beneficis i ara toca aturar de veritat la pandèmia? Influencersde tot el món, uniu-vos per una causa com aquesta. A veure si sou, de veritat, tan influents com sembla.

Mira, si aconseguiu alguna d'aquestes coses, encara m'ho pensaré, això de ser influencer.

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.