De Sant Medirs i renaixements


  • Comparteix:

francesc.carol

Francesc Carol

Regidor de Seguretat Ciutadana, Esports i Benestar Animal


Publicat: el 15/mar/22
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Fa poc vam poder recuperar, després de dos anys de pandèmia, el nostre estimat aplec de Sant Medir. Per fi hem pogut tornar a fer un dels actes més propis de Sant Cugat, la pujada a un punt emblemàtic de Collserola amb el que marquem el final de l'hivern i l'inici de la primavera.

Perquè si una cosa té la nostra festivitat de Sant Medir, és que és una celebració del renaixement de la vida després de la rigorositat de l'hivern. Una manera de recordar-nos que després de l'hivern, la vida vegetal reneix. És una celebració de la verdor del bosc com a mostra de vida i de les llavors que germinaran com a símbol de renaixement.

És per aquesta raó que portem una fava durant la nostra pujada, una llavor que és promesa del retorn de la vida en aquesta festivitat de Sant Medir. Una festivitat que se situa al març, en el que per als romans era el primer dia de l'any i el consagraven a Mart, com a Déu de la guerra (les campanyes militars s'iniciaven a la primavera) però també com a Déu primigeni romà que atorgava la fertilitat als camps i als ramats. La mateixa raó per la qual la celebrem a prop de l'equinocci de primavera (Ostara) igual que altres festivitats de celebració del renaixement del bosc i el camp com el Sant Patrici irlandès (17 de març) que es gaudeix vestits del verd que simbolitza la nova vida del bosc. Tot un procés de festes de la vida que recorren la primavera, com l'April Fools el dia dels innocents britànic (1 d'abril) i culminen amb Beltane l'1 de maig, una de les festes més antigues i venerades de l'antic calendari celta i que encara se celebra a molts llocs d'Europa.

En definitiva, el nostre Sant Medir no és sinó l'herència d'aquests antics rituals amb què l'ésser humà ha celebrat, des de l'inici dels temps, la fi de l'hivern i l'alegria pel retorn de la vida als camps i boscos. Perquè aquest és, sens dubte, independentment del sant (o divinitat) a qui ho consagrem, el veritable esperit d'aquesta festa; el convenciment que sigui com sigui de dur l'hivern que deixem enrere (tant climatològic, com social o personal) sempre acabarà tornant la primavera que ens permetrà renovar-nos i renéixer en l'esperança que sempre vendran temps millors i que el verd del bosc tornarà i la llavor fructificarà.

Francesc Carol (ERC-MES) és regidor de Seguretat Ciutadana, Esports i Benestar Animal



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.