Feta la llei, feta la trampa


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener

Crític cultural


Publicat: el 9/abr/22
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquesta és una frase que vaig escoltar quan era molt petit en plena postguerra espanyola i que, malauradament, ha seguit estat vigent amb el pas dels anys. Hi vaig pensar llegint diferents notícies recents, començant amb l'anàlisi del balanç delinqüencial del municipi de Sant Cugat del Vallès de l'exercici 2021, que mostra que les infraccions penals a la nostra ciutat s'han reduït per quart any consecutiu en un 2,64% respecte a l'any 2019. Concretament, els robatoris amb força a domicilis van ser 699 l'any 2017, 664 l'any 2018, 454 l'any 2019, 270 l'any 2020 i han estat 246 l'any 2021. Probablement, penso, en la caiguda brutal de 454 del 19 a 246 el 20 hi té una mica de veure la pandèmia i el confinament. És obvi que els lladres, amb totes les famílies dins de casa tot el dia, ho tenien una mica difícil per seguir fent el que feien.

Manel Rodríguez, cap de la comissaria del Mossos de Sant Cugat, va entrar a dirigir la comissaria l'abril de 2018 i diu, en unes declaracions al 'Tot Sant Cugat' que "revertir els robatoris a domicilis va ser una de les seves prioritats" i sembla, tot i considerant el que deia de la pandèmia i de les diferències de mobilitat que representa i també de presència més habitual dins de les cases fins fa pocs mesos, que efectivament el resultat de la gestió policial ha estat positiva. La realitat efectiva de la gestió policial és una altra quan es produeix el següent: dos homes són detinguts, en aquest cas per Mossos de la comissària de Martorell, com sospitosos de, com a mínim, cinc robatoris amb força a l'interior de domicilis, cotxes a diversos municipis de l'àrea metropolitana, entre ells dos a Sant Cugat. Imatges de càmeres, i detenció després de sortir d'un domicili, passen a disposició judicial després de ser arrestats, escorcollats trobant joies, diners i objectes que acabaven de sostreure i el jutge instructor decreta la seva llibertat provisional amb càrrecs. Per què la llibertat i no la presó provisional a falta de judici?

Perquè, naturalment la causa està pendent de judici, però, a diferència d'altres casos i situacions probablement criminals, aquí la detenció es produeix just després del robatori amb l'absoluta i total seguretat que aquells individus són els lladres. Per què els deixen en llibertat provisional? El jutge argumentarà que ja seran jutjats, que aleshores (quant de temps passarà per cert?), ja seran "castigats" pel seu delicte i que ells apliquen la llei pensant que fins que no es demostri la culpabilitat de manera fefaent, d'acord amb el sistema judicial establert, els probables culpables han d'estar en llibertat amb càrrecs. És clar, amb càrrecs i amb les portes obertes per demà passat continuar robant perquè aquesta és la seva feina, el seu modus vivendi, en conseqüència deixa a la ciutadania sense la protecció que caldria al marge de totes les consideracions humanitàries per evitar excessos de penalitzacions i sempre amb la idea que la presó hauria de ser, entre altres coses, una eina de recuperació social i personal que, també cal dir-ho a alguns no ho volen.

Aquest dimarts un intern de la presó de Lledoners de 22 anys, al que els Mossos ja consideraven procliu a la fuga, ho ha fet durant una visita a una clínica dental de Terrassa, quan un còmplice ha ruixat als dos mossos que l'acompanyaven pel carrer amb un extintor i ha fugit dins d'un cotxe que l'esperava al mateix carrer. Té antecedents policials per robament amb violència, desobediència, atemptat contra l'autoritat, temptativa d'homicidi, i ja s'havia escapat d'un centre de menors així com de diferents intents de detenció policial. Està pendent de diversos judicis entre ells d'intentar atropellar una patrulla que feia controls durant la pandèmia. El que ara complia era d'11 mesos per encastar un cotxe per robar a concessionari de motos. I després d'unes hores és capaç de penjar una imatge seva a Instagram celebrant-ho. La meva pregunta és: quantes vegades aquest jove ha estat deixat en llibertat provisional amb càrrecs?, quantes vegades els mossos que l'han detingut, a vegades posant en perill la seva integritat, han vist com continuava fent la seva vida de delinqüent sense massa problemes?

Avui no toca, ja ho faré un altre dia, i comentaré la feina dels jutges que interfereixen en l'educació, la cultura, la llibertat d'expressió, l'ocupació de pisos i cases on viuen els propietaris que moltes vegades han de recórrer a màfies per recuperar-les... Penso en el temps, les hores perdudes en segons quines coses pels polítics, sense dedicar la seva funció a actualitzar les lleis necessàries per evitar aquesta mena de situacions repetides que semblen ignorar la realitat i vigilar que els jutges i jutgesses compleixin de veritat, amb sentit comú i de veritable justícia l'aplicació de les lleis que s'han d'actualitzar si es comprova que no serveixen per al que han de servir.

Feta la llei, feta la trampa?

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.