Inicia sessió 
Registra't
És evident que això lliga amb una altra dada apareguda aquesta setmana, que ja sabíem dels últims 10 anys i és que Sant Cugat (fixeu-vos que gairebé mai s'afegeix del Vallès, i per tant queda fora de lloc aquella frase de "Sant Cugat del Vallès, tothom en parla i ningú sap on és", repeteixo: Sant Cugat és la tercera ciutat de Catalunya amb la renda per càpita és alta amb dades de l'any 2019 amb 20.582 euros anuals que, estic segur, ara ja han crescut considerablement. Es clar que el problema de les estadístiques és que hi ha a Sant Cugat, i a tot arreu, qui té el cap més gran (la "capita" oi?) i altres més petits, o sigui que si també es diu que hi ha persones que viuen a Sant Cugat o sigui santcugatenques que guanyen 14.000 euros bruts a l'any, vol dir que n'hi ha molts, bastants, que superen la mitjana dels 40.000 i si ens posem a establir valors patrimonials, aleshores la cosa pot donar un tomb espectacular.
La cosa també va per barris, es clar, i les diferències en aquest sentit són importants i significatives. Jo ja he escrit molts vegades que, a part de totes les que he assenyalat abans, que caracteritza aquesta ciutat (amb un poble dins oi, Lluís Recoder?), és el percentatge alt de universitaris i el percentatge, també molt alt comparativament, de residents a la ciutat d'europeus: alemanys, anglesos, francesos, belgues, holandesos, italians, etc. per sobre de sud-americans, asiàtics (que van creixent)... Una diferència que també juga un paper important és el nombre important d'escoles amb un nombre d'alumnes superior a les mitjanes d'algunes poblacions properes i, sobretot, en la desproporció entre escola pública, concertada i privada, amb el que això representa tant per la qualitat de l'ensenyament com per l'orientació de pensament social i de discriminació de gènere i, no cal dir-ho, per l'aspecte tan discutit i primordial en aquest moment de la defensa de la llengua catalana que es troba amb una competència absolutament desaforada i no prou protegida.
La ciutat, el poble que encara perdura, demostra que vivim en una ciutat que com totes té aspectes positius i altres que no ho són tant, però és que la vida va d'això precisament. També de la contínua comprovació de fets que, per a mi, resulten incomprensibles, però que la seva repetició em fan veure que el que està equivocat soc jo: uns brètols, o sigui "persones sense escrúpols, capaços de qualsevol mala acció", pintem parets del monestir ignorant (o no?) que estan malmeten una joia de l'arquitectura, de la cultura, del patrimoni històric. Si com es diu en els mitjans hi ha fotos dels culpables la pregunta és: que s'ha fet per portar-los davant la justícia?. La segona pregunta és: que ha passat amb l'altra brètol que es va carregar la creu de terme ara encara al Centre de Restauració de Béns Mobles a Valldoreix?.
Tot i que, ja ho vaig escriure fa dues setmanes, la justícia sembla que no fa el que hauria de fer: aquesta setmana s'ha detingut a Sant Cugat a un individu per un robatori i tres intents i després de passar pel jutjat de Rubí ha sortit, les tres vegades, amb càrrecs però de moment al carrer perquè pugui continuar robant el que es pugui.
Som i serem.
EDUARD JENER és crític cultural
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.