El constant degoteig de tancaments

Víctor Alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 30/set/22
Opinió| Columnes

No sé si el lector s'hi ha fixat, però la llista d'establiments emblemàtics de Sant Cugat que d'un temps ençà han desaparegut no para de créixer. M'hi fa pensar l'anunci de tancament del bar més antic de la ciutat, el Caballu Petit, del carrer Rius i Taulet, obert el 1952.

A ben segur que me'n deixo alguns, però aquests són els que tinc més presents dels que han plegat: La Fabriqueta, del carrer Santa Maria, un segle d'història; el forn Valls, del carrer Major, obert el 1920; el bar Catalunya, de la plaça Lluís Millet, obert el 1936; Can Campmany, del carrer Valldoreix, obert el 1948; el Celler Santa Maria, del carrer Santa Maria, obert el 1949; Cal Tubau, del carrer de la Torre, obert el 1955; la ferreteria El Pont, del carrer Francesc Moragas, oberta el 1984; roba infantil Margarita, del carrer Xerric, oberta el 1986; la llibreria Mythos, situada primer a la plaça Barcelona i després al carrer Santa Maria, oberta el 1999...

També hi ha hagut establiments que han estat a punt d'abaixar la persiana per sempre i que en el darrer instant s'han pogut salvar amb una nova iniciativa empresarial o els que després d'haver-la abaixada l'han tornat a apujar canviant de mans. Aquests són els casos del bar Stop, de l'avinguda Rius i Taulet, obert el 1962, tancat el 2019 i reobert el 2021 o la llibreria Alexandria, del carrer Villà, oberta el 1999, tancada el 31 de gener de 2022 i reoberta ara fa només quinze dies.

Tampoc no podem oblidar que es va haver de lluitar força per salvar El Mesón, per bé que el nom només es conserva de manera honorífica, o l'anunci de tancament del bar Baobab, del carrer Major, amb trenta-tres anys d'història, si ningú no n'agafa el relleu, o el possible adéu del quiosc de la rambla del Celler, obert el 1972, perquè els números no surten, o el SOS que ha llançat aquests dies per les mateixes raons la llibreria El Celler de Llibres, de la rambla del Celler. És cert que en el tancament de comerços hi conflueixen raons diverses: jubilacions, desinterès en la successió del negoci, desacords familiars, caiguda de les vendes..., però també ho és que el panorama no es presenta gaire esperançador per a aquestes botigues de tota la vida. Abans les botigues feien arrels, ara n'hi ha un munt que al cap d'un any d'obrir ja pleguen perquè han confós la imatge de ciutat rica que té Sant Cugat amb les butxaques de la majoria de santcugatencs i no triguen a comprovar que aquestes butxaques estan molt per sota dels lloguers que temeràriament s'han avingut a pagar enlluernats pel nom.

La conclusió d'aquesta situació és que amb l'actual degoteig els carrers de Sant Cugat van perdent la seva història, van perdent l'essència que els feia únics, no dic millors, dic senzillament propis i diferents, i es van despersonalitzant tot revestint-se d'una ridícula i provinciana modernor a base de rètols i subrètols en anglès. La convicció d'en Gabriel Castañé, responsable del bar Caballu Petit, de tornar a obrir el local en un altre carrer mantenint-ne l'essència és encoratjadora i no escoltarà els suggeriments dels 'moderns' de posar el nom en anglès per ser més 'universal', com ara... 'Small Horse'. Em temo, però, que el degoteig continuarà i que estem molt més a prop del que ens pensem de convertir-nos en un mer districte de Barcelona.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista