'Si em maten, trauré els braços de la tomba i seré més forta'


  • Comparteix:

maria.jose.mata

Maria José Mata

Advocada especialista en violència de gènere i membre de Junts per Sant Cugat


Publicat: el 28/nov/22
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquesta frase de l'activista feminista dominicana Minerva Mirabal presagiava el que li acabaria passant, junt amb les seves germanes Patria i Maria Teresa. El 25 de novembre del 1960, les tres dones apareixien assassinades a l'interior d'un vehicle llançat al fons d'un penya-segat. Havien estat forcades i colpejades abans, per part de la policia secreta del règim del dictador Leónidas Trujillo. El 1981, durant la primera trobada feminista de Llatinoamèrica i el Carib, va fixar-se el 25 de novembre com a Dia Internacional de la No Violència contra les Dones, i el 17 de desembre del 1999, l'Assemblea General de les Nacions Unides va oficialitzar el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona.

Així, la mort de les germanes Mirabal va convertir-se en el braç que, fora de la tomba, va agafar l'estendard sota el qual el moviment feminista es reivindica i segueix sacsejant amb força els fonaments de la societat patriarcal contra aquesta xacra social que és la violència masclista, i que ha estat catalogada per l'ONU com a problema de magnitud pandèmica.

La violència contra les dones es tradueix en qualsevol acte de violència basat en el gènere, i respon a una estructura social que reprodueix determinats rols basats en la superioritat de l'home i la submissió de la dona o la seva consideració com a ésser inferior, i que ocasiona un dany físic, sexual o psicològic, en totes les seves varietats, ja sigui a l'esfera pública o privada. La lluita contra aquest problema requereix trencar, ja des de l'educació a edats primerenques, les regles socials de subordinació de la dona per tal d'assolir l'equiparació de gènere des de la infància, una resposta punitiva adequada de mans de la justícia per tal d'evitar la impunitat d'aquests actes, i una acció assistencial eficaç per part dels serveis públics d'atenció a les víctimes, sense deixar de banda la necessitat d'implementació de polítiques públiques que situïn com a centre del problema a l'agressor i treballin la seva reeducació.

Formes de violència
La violència envers les dones pot dur-se a terme de múltiples maneres, i en el seu reconeixement Catalunya ha estat capdavantera amb l'aprovació de la Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.

Entre aquestes formes de violència trobem:

  • La violència física és la més evident, consisteix en qualsevol agressió física contra una dona, i té com a resultat lesions o danys corporals.
  • La violència psicològica és tota conducta o omissió que provoca a la dona desvaloració i patiment. Aquesta violència pot dur-se a terme directament contra la dona o contra el seu entorn afectiu -violència vicària si és contra els fills o filles-, sobre els seus bens o propietats -violència ambiental- o contra els animals amb els quals la dona té un vincle d'afecte.
  • La violència sexual constitueix qualsevol conducta d'accés corporal o imposició de pràctica sexual sense consentiment, i en aquest extrem d'acord amb la recent modificació del Codi Penal estatal per Llei 10/2022 de Garantia integral de la llibertat sexual, s'entén que "només sí es sí".
  • La violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius és l'impediment de l'accés a una informació veraç i comprensible per a la dona, per tal que pugui prendre les decisions que pertoquin de manera adequada, també s'inclou el tracte pejoratiu que es rebi en aquest àmbit per part dels professionals.
  • La violència digital és una tipologia de nova generació, i consisteix en actes de violència masclista comesos o agreujats amb l'ús de les TIC i xarxes socials.
  • La violència econòmica és aquella que s'exerceix mitjançant la restricció, limitació o privació de l'accés de la dona als recursos econòmics, tal com l'impagament intencionat de pensions compensatòries o d'aliments per a ella o els fills i filles, o una administració dels recursos econòmics de la família que provoqui aquesta situació.
  • La violència de segon ordre és la que s'exerceix no sobre la dona directament sinó contra les persones que li donen suport, per exemple amigues, professionals, etc.
  • La violència en l'àmbit institucional és aquella que provoca una revictimització de la dona per part de les administracions i serveis públics, mitjançant la desconsideració en la correcta prestació dels serveis o atenció directa, provocant un increment del patiment de la víctima o allargant innecessàriament la seva situació de desemparament.
  • La violència en l'àmbit de la vida política i l'esfera pública de les dones és la que es produeix exclusivament en aquests espais, i pot exterioritzar-se en diverses maneres d'assetjament psicològic o bullying.

  • A Catalunya, durant l'any 2021 van morir 16 dones víctimes de la violència masclista, i durant el segon trimestre del 2022 han estat presentades un total de 5.784 denúncies, un 7% més que al primer trimestre. Si ens traslladem a l'Estat espanyol, la xifra s'incrementa a un total de 45.743 denúncies interposades.

    Micromasclismes: la dominància subtil
    Una altra forma de violència molt present a les nostres relacions socials, amb caràcter subtil que no adquireix d'entrada rellevància penal, però que perpetua el rol de submissió de la dona envers l'home i frena l'equiparació de gènere, són els anomenats micromasclismes.

    MARIA JOSÉ MATA, advocada especialista en violència de gènere i membre de Junts per Sant Cugat.



    • Comparteix:

    OPINA

    Identifica't per comentar aquesta notícia.

    Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

    Avís important

    Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

    Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

    No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

    Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.