'Si em maten, trauré els braços de la tomba i seré més forta'
Maria José MataMaria José Mata
Publicat: el 28/nov/22
Opinió|
Columnes
Aquesta frase de l'activista feminista dominicana Minerva Mirabal presagiava el que li acabaria passant, junt amb les seves germanes Patria i Maria Teresa. El 25 de novembre del 1960, les tres dones apareixien assassinades a l'interior d'un vehicle llançat al fons d'un penya-segat. Havien estat forcades i colpejades abans, per part de la policia secreta del règim del dictador Leónidas Trujillo. El 1981, durant la primera trobada feminista de Llatinoamèrica i el Carib, va fixar-se el 25 de novembre com a Dia Internacional de la No Violència contra les Dones, i el 17 de desembre del 1999, l'Assemblea General de les Nacions Unides va oficialitzar el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona.
Així, la mort de les germanes Mirabal va convertir-se en el braç que, fora de la tomba, va agafar l'estendard sota el qual el moviment feminista es reivindica i segueix sacsejant amb força els fonaments de la societat patriarcal contra aquesta xacra social que és la violència masclista, i que ha estat catalogada per l'ONU com a problema de magnitud pandèmica.
La violència contra les dones es tradueix en qualsevol acte de violència basat en el gènere, i respon a una estructura social que reprodueix determinats rols basats en la superioritat de l'home i la submissió de la dona o la seva consideració com a ésser inferior, i que ocasiona un dany físic, sexual o psicològic, en totes les seves varietats, ja sigui a l'esfera pública o privada. La lluita contra aquest problema requereix trencar, ja des de l'educació a edats primerenques, les regles socials de subordinació de la dona per tal d'assolir l'equiparació de gènere des de la infància, una resposta punitiva adequada de mans de la justícia per tal d'evitar la impunitat d'aquests actes, i una acció assistencial eficaç per part dels serveis públics d'atenció a les víctimes, sense deixar de banda la necessitat d'implementació de polítiques públiques que situïn com a centre del problema a l'agressor i treballin la seva reeducació.
Formes de violència
La violència envers les dones pot dur-se a terme de múltiples maneres, i en el seu reconeixement Catalunya ha estat capdavantera amb l'aprovació de la Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
Entre aquestes formes de violència trobem:
A Catalunya, durant l'any 2021 van morir 16 dones víctimes de la violència masclista, i durant el segon trimestre del 2022 han estat presentades un total de 5.784 denúncies, un 7% més que al primer trimestre. Si ens traslladem a l'Estat espanyol, la xifra s'incrementa a un total de 45.743 denúncies interposades.
Micromasclismes: la dominància subtil
Una altra forma de violència molt present a les nostres relacions socials, amb caràcter subtil que no adquireix d'entrada rellevància penal, però que perpetua el rol de submissió de la dona envers l'home i frena l'equiparació de gènere, són els anomenats micromasclismes.
MARIA JOSÉ MATA, advocada especialista en violència de gènere i membre de Junts per Sant Cugat.