Cal entendre la complexitat de l'Atenció Primària!

Assun Reyes

Publicat: el 7/gen/23
Opinió| Columnes

Amb el nou any, uns pressupostos pendents d'aprovar i la nostra reivindicació d'un 25% del pressupost de salut per l'Atenció Primària (AP); ens trobem amb la necessitat d'explicar i reivindicar la seva funció específica dintre l'atenció a la malaltia i la promoció de la salut. Creiem que molts ciutadans i ciutadanes no coneixen l'abast de la seva influència, fet que afebleix la seva reivindicació.

Pels i les que ens dediquem a defensar-la està tot molt clar, per això fem aquest escrit partint del que va publicar la Dra. Francesca Zapater al diari de la Sanitat el 28 de desembre passat. "No hi ha res a inventar; està tot estudiat i dit. Només cal escoltar.

"Quan es pensa en l'Atenció Primària de Salut (APS) com el lloc on s'atenen problemes menors, es fan receptes o derivacions a «especialistes» és perquè no es coneix ni s'entén. La realitat és que l'APS és la pràctica més complexa de tot el sistema sanitari. Les persones que hi acudeixen i les professionals que hi treballen saben com costa manegar el malestar, el dolor, els diagnòstics i els tractaments, tenint en consideració les realitats socials, biogràfiques i emocionals associades. En paraules de la metgessa i escriptora britànica Iona Heath: «Els metges d'Atenció Primària tenen la responsabilitat de tractar i alleujar l'angoixa i el patiment, que els malalts es beneficiïn de la ciència biomèdica al mateix temps que protegeixen les persones dels danys que aquesta pugui ocasionar. I que ho facin assumint els seus valors, aspiracions i context»."

"L'APS ha de treballar amb una població en la qual es presenten tot tipus de malalties i ha de ser capaç tant de diagnosticar i tractar una malaltia freqüent, com pot ser la diabetis, com sospitar la presència d'una malaltia poc habitual i saber dirigir el malalt al servei que disposa dels mitjans i els coneixements adequats per atendre-la. Gràcies a aquesta selecció, els serveis especialitzats treballen bé amb poblacions restringides, aquelles en què la probabilitat de tenir una determinada malaltia és més elevada. Una especialitat focal centra i profunditza el seu coneixement en una part del cos i les seves alteracions. En canvi, el generalisme té una visió extensa de la persona i les seves malalties, com també de la resta de condicions personals, familiars i comunitàries que la conformen, per això la intervenció comunitària i el treball social són components indestriables de l'APS que permeten una comprensió àmplia dels processos de sanar i d'emmalaltir. S'acostuma a dir que les especialitats focals són expertes en malalties i l'APS ho és en persones. Quan intervenen diferents serveis és clau el paper de coordinació que ha de fer l'APS: entendre les parts com un tot i donar coherència a les intervencions que es fan des dels enfocaments parcials. Les dues visions, la generalista i la focal, són complementàries, però sense la primera, la segona és insuficient."

"Si costa explicar la complexitat de l'APS és perquè aquesta s'encarrega de múltiples funcions. Intervé en totes les fases de la malaltia: Prevenció, diagnòstic, tractament, seguiment i rehabilitació. Deriva quan cal, certifica l'estat de salut, concilia tractaments, fa baixes i altes laborals. Escolta, aconsella, acompanya, acull, valida... I ho fa tant en els centres com a domicili, de manera ordinària o urgent, presencial, telefònica o telemàtica. 30, 40 o 50 vegades cada dia, sense descans, sense respir. «Fer de tot» requereix grans dosis de coneixements, habilitats i capacitat emocional que s'adquireixen amb la pràctica i temps d'ofici. Per la seva complexitat, les consultes d'APS no es poden fer bé si no disposen de temps suficient per a cada contacte amb el pacient i temps per revisar, pensar i planificar. I, a vegades, per pair l'impacte del patiment dels altres. Per això són insuportables les agendes carregades de visites, la majoria per més de dos motius de consulta, i de persones amb malestar emocional. Aquest és un dels motius pel qual molts metges i infermeres decideixen no treballar a l'APS."

"La medicina i la infermeria familiar i comunitària són les especialitats més difícils. El FoCAP (Forum català d'atenció primària) diu: «Els metges i metgesses generalistes tenen una pràctica d'un ampli abast: diagnostiquen i gestionen problemes clínics diversos, indiferenciats i sovint complexos, i proporcionen una àmplia gamma de serveis. La pràctica generalista s'associa amb la millora dels resultats dels pacients i l'ús eficient del sistema sanitari.»"

"Precisament en la complexitat de l'APS, del treball de tots i cadascun dels professionals que la formen, està la clau de la seva efectivitat, perquè les persones som un tot que actua, pensa, sent i pateix al mateix temps. Els problemes de salut i les malalties es manifesten també com un tot que requereix una mirada generalista, complexa, des de la qual adquireixen sentit i es coordinen totes les actuacions sanitàries."

ASSUN REYES és membre de Marea Blanca Sant Cugat