Construïm com fabriquem: per usar i llençar


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre

Escriptor i periodista


Publicat: el 27/gen/23
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Realment esplèndides, les fotografies de Llorenç Pie que fins al 25 de febrer s'exhibeixen al pis superior de l'Abacus de Sant Cugat, sota el títol 'Barcelona arquitectures', en el marc de la 5a Biennal de Fotografia de QGAT-Foto. Són bellíssimes com a obres d'art i ho són també pel missatge d'alerta que transmeten sobre l'empobriment arquitectònic de les ciutats. Vivim temps tan apressats, tan expeditius, en què es valora molt més la promptitud en el lliurament d'un projecte que les qualitats i els acabats que hauria pogut tenir amb més temps, que es fa difícil que els arquitectes puguin desenvolupar plenament el seu talent.

No estic gens segur que Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch ens haguessin llegat el meravellós patrimoni que ens han llegat si haguessin nascut més tard. Ara es valora la immediatesa en tots els camps. Tot allò que el mercat considera 'floritures' s'accepta com a hobby, però en el dia a dia, el mercat demana velocitat, perquè velocitat vol dir menys despeses. No és estrany, per tant, que les noves edificacions no ens admirin cada quatre passes com ens admiren un munt d'edificis de l'Eixample barceloní. No parlo d'edificis emblemàtics, parlo d'edificis sense grans pretensions que, tanmateix, constitueixen avui un patrimoni arquitectònic impagable.

Una de les fotos de l'exposició del fotògraf Llorenç Pie de la 5a Biennal de Qgat Foto

Una de les fotos de l'exposició del fotògraf Llorenç Pie de la 5a Biennal de Qgat Foto / Foto: Víctor Alexandre

Per això m’agrada molt la reflexió que fa Llorenç Pie en el seu text de presentació de l'exposició. Referint-se a les arquitectures actuals, diu: "Moltes d’aquestes arquitectures pateixen un 'clonicitat' amb altres edificis de ciutats del món, cosa que fa que ens costi força saber si un edifici modern, d'aquests que tenen tant de vidre a les façanes o finestres nínxol, pertany a Barcelona, Nova York o Singapur". I afegeix: "Cal reivindicar aquelles arquitectures que han fet de la ciutat on hem nascut [inclosa Sant Cugat] una ciutat amb identitat que les diferencia i que les fa conegudes arreu del món. Barcelona ha estat reconeguda per la seva arquitectura modernista, i també per les ornamentacions de les seves cúpules que ens donen una visió de la riquesa artística dels nostres arquitectes".

Doncs bé, aquestes fotografies ens mostren una quinzena de cúpules que configuren una part de la silueta urbana de Barcelona i que són, cadascuna en el seu lloc, autèntiques meravelles arquitectòniques i ornamentals. Atrapats com estem en un marc mental de creixement il·limitat, d'obsolescència programada i en què reparar és més car que comprar de nou, ens dediquem a despersonalitzar el paisatge urbà de les nostres ciutats, talment com si els comerços fossin peons d'un exèrcit de franquícies que ens uniformitza i que determina els nostres hàbits de consum. Sembla que no som conscients que la despersonalització del nostre entorn, de la nostra arquitectura, és indestriable de la nostra despersonalització humana. Estem deixant de ser persones per convertir-nos en mers consumidors. Per sort, és clar, ens queda el passat, el passat al qual pertany tota aquesta riquesa que aquí, a través de les belles i nostàlgiques fotografies de Llorenç Pie, ens sembla irrepetible.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.