Vox i la catalanofòbia arran del Procés

Víctor Alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 30/jun/23
Opinió| Columnes

Ara fa uns dies, mitjançant un valuós estudi de Cugat Mèdia Albert Solé feia un retrat exhaustiu i molt ben detallat sota l'enunciat 'Per què Vox ha triplicat vots a Sant Cugat?, I, tot seguit, especificava que els barris on la ultradreta havia trobat més parròquia havien estat Can Trabal, Can Cabassa i Mas Gener. Evidentment, Vox ha tingut un resultat discret (2.406 vots, només un 6,24%), però ha aconseguit col·locar dos regidors a l'Ajuntament. De raons, és clar, n'hi ha per a tots els gustos: que Vox fa un discurs populista, que els primers líders del partit a Catalunya van sorgir de Sant Cugat, que la ciutadania està amoïnada pel tema de la seguretat, que els partits tradicionals deceben, que s'ha fet un vot de càstig al tripartit... Els presidents de les associacions de veïns dels barris esmentats coincideixen a veure algunes d'aquestes motivacions en la inclinació de vot dels seus convilatans.

La tendència, sempre que es parla de la ultradreta, és pensar que el seu principal motor són les zones benestants, la gent amb cases opulentes i cotxes de gamma alta. Però les dades s'encarreguen de desmentir-ho, si més no a Catalunya. La collita de vots de Vox a casa nostra es produeix també en barris humils, cosa que, per paradoxal que sembli, s'explica pel factor de la qüestió nacional.

El factor nacional cal tenir-lo molt en compte a l'hora d'entendre per què la gent més humil cau en la contradicció de votar un partit classista, racista, masclista, homòfob... En aquest sentit, tenim un referent en el mal anomenat 'cinturó roig' de l'àrea metropolitana de Barcelona on no són poques les eleccions en què el vot d'aquelles poblacions bascula entre PSOE i PP o PP i PSOE. Moltíssima gent que de vegades vota PSOE, altres vota PP i a l'inrevés. La resta tenen poc espai. I és que el vot nacionalista espanyol pot tenir tots els matisos que vulguem segons la zona, però és fidel a la seva divisa. No és estrany, per tant, que la desfeta de Ciudadanos hagi nodrit indistintament el Partit Popular i el Partit Socialista, a més de Vox. Recordem que Ciudadanos, Partit Popular i Partit Socialista, el trio del 155, han anat del bracet a Barcelona en manifestacions ultraespanyolistes en què s'exhibia simbologia enaltidora del feixisme.

Però centrant-nos en Sant Cugat, són moltíssimes les persones que han castigat el tripartit i han votat Junts. Junts, per sort, ha aconseguit una victòria ben notòria i n'ha agafat el relleu. Però què passa amb els santcugatencs d'ideologia nacionalista espanyola que lògicament mai no voten Junts? Què passa amb els santcugatencs que, més a la dreta o més a l'esquerra, tenen la 'unidad de Espanya' com a veritat absoluta? Doncs ja ho hem vist: han actuat en conseqüència i els trobem en el gràfic de resultats.

L'auge de Vox a Espanya és indestriable de la catalanofòbia desfermada arran del procés català. La sensació que Espanya està en perill, fomentada pels mitjans de comunicació d'aquell país, ha creat un estat d'opinió que es sintetitza en la consigna '¡A por ellos!'. Tot l'aparell de l'Estat, classe política, forces armades, casa reial, tribunals, altaveus... han presentat la reivindicació dels drets nacionals de Catalunya com una declaració de guerra, la qual cosa ha despertat l'ànima totalitària que sempre ha tingut aquell país i ha fet més virulent el seu discurs nacionalista. El resultat d'això és que Espanya, ara com ara, no veu cap més perill al món que el procés català. Ni tan sols el fet que l'eix de rotació de la Terra pateixi una afectació de dos metres per culpa de l'extracció de l'aigua subterrània els sembla més inquietant que la llibertat de Catalunya.

I aquí els tenim, cadascú amb el seu uniforme: uns vestits de Vox, altres de PP i altres de PSOE. I amb un torero fent de president al País Valencià.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista