El pas de Noa per Sant Cugat

Victor Alexandre


Publicat: el 4/des/09
Opinió| Columnes

Aquests dies, amb relació al concert de la cantant israeliana Noa celebrat a Sant Cugat, s'ha parlat de tot menys de música, incloent-hi la protesta protagonitzada per algunes persones que es van concentrar davant el Teatre-Auditori per retreure a l'administració municipal que situés l'actuació entre les activitats del Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Aquesta protesta, però, no ha agradat gens a les veus proisraelianes. I és que el conflicte entre Israel i Palestina és un tema molts espinós que encén els ànims d'una banda i de l'altra.

Escolta-ho

Val a dir, tanmateix, que la protesta era legítima, atès que no vulnerava cap llei. Els artistes, com els polítics, són persones públiques que sotmeten tota la seva tasca a la consideració del públic, i quan aquest en discrepa, per la raó que sigui, té dret a expressar el seu descontent. Sempre, això sí, que la protesta no impliqui agressions físiques. A la nostra ciutat no n'hi ha hagut, d'agressions, i tothom s'ha comportat civilitzadament, però sí que hi ha hagut una certa agressivitat verbal amb intercanvi de desqualificacions entre els partidaris de Noa i els seus detractors. Aquests últims mereixen ser escoltats quan recorden que la cantant es va negar a condemnar la massacre de Gaza, com li demanava la Plataforma catalana Aturem la Guerra, i que va titllar de terroristes els 1.300 palestins morts. Noa ha de ser conseqüent amb aquestes declaracions i admetre que qui no vulgui pols que no vagi a l'era, perquè tot allò que diem les persones provoca reaccions i aquestes reaccions són tan legítimes com l'acció que les motiva. Noa, és clar, es defensa dient que si no fes declaracions també la blasmarien, i és possible que sigui així, però aquesta hipòtesi no deixa de ser un judici d'intencions per part seva.
Això, però, no vol dir pas que els detractors de Noa tinguin tota la raó, ja que, per començar, no han tingut en compte les dues necessitats a les quals es va referir la cantant en el decurs d'una entrevista concedida a Cugat TV: la necessitat de reconèixer els Drets Humans i la necessitat de demanar perdó per part dels actors implicats en el conflicte tot compartint la terra com a únic camí per arribar a la pau. Per altra banda, també és una llàstima que aquests mateixos detractors no hagin valorat prou el gest de Noa d'incorporar la cantautora palestina Mira Awad com a convidada especial en el seu concert. És una llàstima, sí, perquè la pau no és possible sense el reconeixement dels valors aliens.

VICTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista