Els intermitents mentals

Victor Alexandre

Victor Alexandre

Publicat: el 2/abr/10
Opinió| Columnes

Aquest cap de setmana, amb centenars de milers de vehicles circulant per les carreteres catalanes, és un bon moment per preguntar-se si són útils les campanyes de conscienciació i els missatges que, des del Servei Català del Trànsit, s'envien a la societat. Ho dic, perquè les xifres setmanals de morts per accident no aconsegueixen modificar la conducta imprudent i insolidària de molts conductors. I és que conduir no és tan sols una manera de fer, conduir és, sobretot, una manera de ser. I si canviar la manera de fer sovint és difícil, canviar la manera de ser és gairebé impossible.

Escolta-ho

No hi ha diferències entre la manera de ser i la manera de conduir, perquè la segona és conseqüència de la primera. Tota manera de ser és una manera de pensar i de relacionar-se amb els altres. Per això, el que veiem a les carreteres és un reflex de la societat. Ara, per exemple, s'imposen els espavilats, aquells que s'aprofiten de les bones maneres dels altres per passar-los al davant, aquells que se'n riuen de la humanitat perquè la humanitat, com a concepte, els fa més nosa que servei.

Decididament, no m'agraden els conductors que es posen al davant d'una cua de vehicles aturats, en lloc de posar-se al final, ni els que pensen que l'intermitent és una llicència per canviar de carril quan els plagui o per entrar en una autopista vingui qui vingui. No m'agraden perquè, ja sigui dintre o fora del cotxe, aquesta és la seva actitud davant la vida. No m'agraden com a conductors perquè ja no m'agraden com a persones. Consideren que hem d'interpretar com una ordre allò que desitgen i l'intermitent del seu cotxe és una al·legoria de la seva manera de ser. Demanen pas i el món s'ha d'aturar perquè passin ells. Així és com són i així és com es comporten en tots els àmbits de la vida. Són això, intermitents mentals.

Víctor Alexandre
Escriptor i periodista