De vagues de fam, senyores que van de blanc i cantautors


  • Comparteix:

ignasi.bea

Ignasi Bea


Publicat: el 15/abr/10
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Segons els diaris de casa nostra, Silvio Rodríguez, un dels estandarts a nivell artístic de la revolució cubana, ha condemnat recentment el govern de Raul Castro i ha demanat que s'obri immediatament. El que escriu, desconfiat per naturalesa d'uns mitjans de comunicació que un dia ens diuen que morirem per la grip A, la sequera o les abelles gegants i al dia següent només parlen de Messi, va voler buscar el document original per contrastar.

I què? Sorpresa! El video íntegre del parlament de Silvio Rodríguez acaba dient, textualment, que “yo, que llevo 50 años viviendo en Cuba y conozco todo lo que ha pasado, sigo teniendo muchas más razones para creer en la revolución que en sus detractores”.
Res estrany al planeta capitalista. Els mitjans s'inventen les notícies i ens les entaforen al cervell amb el bombardeig massiu per terra, mar i aire.

Els mateixos dies es parlava de la “brutal repressió” contra les Damas de Blanco. Un col·lectiu promogut per la ultradreta de Miami i finançat en gran part per Luis Posada Carriles, autor confés de l'atemptat que el 1976 va volar un avió cubà matant 73 persones, i que ara viu a Miami emparat pels EUA.
Mirant les imatges (les de TVE, no les de Cubavisión!) no veiem ni una de les hòsties que dia rere dia reparteixen les polícies de les “democràcies” occidentals contra treballadors, estudiants i immigrants. Els contramanifestants van fer fora les Damas, és cert, però ni un cop, ni una porra, ni una bala de goma. I a les televisions de casa nostra, es parlava d'enduriment del règim.
Per cert, la paraula règim es fa servir també per qualificar el govern electe d'Hugo Chávez. Què és, doncs, un règim? Una dictadura o un país que s'escapa del control dels Estats Units?

I l'última obra del circ mediàtic de la temporada hivern-primavera 2010 la tenim amb les vagues de fam. A part que estaria bé que els “dissidents” publiquessin -no ho fan enlloc- els motius de l'empresonament de tots els vaguistes, vull recordar que no per fer una vaga de fam s'esdevé víctima. A casa nostra, una de les darreres vagues d'aquest tipus va ser protagonitzada per un pare que denunciava la dictadura nacionalsocialista que es viu a Catalunya i la impossibilitat del seu fill d'estudiar en castellà.
Per acabar, i ja que entre tanta Dama, vaga de fam i cantautor renegat ningú en parla, treuré el tema del bloqueig. I no faré cap pamflet, tan sols convidaré a que la gent miri les dades de la ONU sobre el tema i les votacions periòdiques en què el 99% de països en demanen l'aixecament.
Per què a les nostres televisions i diaris no ens parlen de les Lleis Helms-Burton, la Torricelli i tots els altres tractats d'embargament que escanyen i maten la població cubana?

I no estic dient que Cuba sigui perfecte. Només dic que ens estan enganyant dia sí dia també.

IGNASI BEA és membre de la CUP







  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.