La solitud de la plaça de Barcelona

Victor Alexandre


Publicat: el 30/abr/10
Opinió| Columnes

Ateses les circumstàncies, cal celebrar la decisió de l'Ajuntament de Sant Cugat de traslladar el Registre Civil i el jutjat de pau a l'antiga casa consistorial, ja que això donarà una mica de vida a la plaça de Barcelona. Tanmateix, el canvi que Sant Cugat espera i que no arriba és el que ha de convertir aquest edifici en la seu dels jutjats de primera instància i instrucció que fa anys que reivindica.

Escolta-ho

Cal tenir en compte que és l'única ciutat amb una població de 80.000 habitants que no en té. I no en té perquè la consellera Tura i el Partit Socialista no ho volen. Cosa que, com sabem, obliga els santcugatencs a passar per l'adreçador dels col·lapsats jutjats de Rubí. Tot plegat, una vergonya.
L'altre aspecte lamentable de la qüestió és la trista imatge que ofereix la plaça de Barcelona després del trasllat de l'Ajuntament a la seu de la rambla del Celler. Els pocs comerços que ara hi queden es troben sols, sense cap element funcional que atregui els vianants i veuen el seu futur amb incertesa. La plaça, no cal dir-ho, és preciosa. Des del meu punt de vista, és la més maca de Sant Cugat. Però una plaça sense vianants és una plaça en perill de mort. Per això cal que el govern municipal -amb jutjats o sense- hi faci una remodelació urgent que injecti vida nova a l'indret. D'entrada, s'imposa una ampliació de les voreres per tal que els vianants puguin caminar amb comoditat. Això sol ja permetria que la plaça fes un salt qualitatiu molt proper al que han fet aquests darrers anys els carrers de Santiago Rusiñol, Santa Maria i Valldoreix. Al capdavall, unes voreres amples i còmodes atreuen els vianants, els vianants atreuen el comerç i el comerç dóna vida a l'entorn. Protegim la plaça de Barcelona, perquè, protegint-la, protegim el passat històric de Sant Cugat i humanitzem el nostre present.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat