Halassane i el seu bar Baobab


  • Comparteix:

victor.alexandre

Victor Alexandre


Publicat: el 5/ago/10
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

A Sant Cugat, ja sigui per la crisi o per un deficient estudi de mercat d'alguns petits empresaris, no és fàcil que les botigues que s'obren facin arrels. Al contrari, la imatge que més sovinteja és la del ball de locals que passen contínuament d'unes mans a unes altres. Convençuts que a Sant Cugat lliguem els gossos amb llonganisses, molts petits empresaris accepten lloguers abusius que després no poden pagar i que els obliguen a tancar. I la conseqüència d'això és que cada cop resulta més difícil trobar allò que en diríem botigues de tota la vida, botigues amb cares conegudes darrere el taulell.

ESCOLTA-HO

Ara tot és més fred, ningú no coneix ningú i es deterioren el sentiment de pertinença i la cohesió. Per això la recent celebració del vintè aniversari del bar Baobab del carrer Major, del qual és propietari el guineà Halassane N'Diaye, ha estat, a més d'una singularitat, tot un esdeveniment.
Halassane és un home que un dia va arribar a Catalunya, va aprendre la nostra llengua, es va obrir camí i ja fa molts anys que va deixar de ser un immigrant per convertir-se en un català més. Un català de Guinea molt estimat. No és estrany, per tant, que el sopar popular que es va fer per celebrar el vintè aniversari del seu bar aplegués 250 persones. És un reconeixement esplèndid dels vincles que s'arriben a crear entre un establiment i els seus clients quan, a banda de la qualitat d'allò que ofereix, s'hi sumem l'amabilitat, la bonhomia i el tracte humà de les persones que hi ha darrere el taulell. I Halassane, el propietari del Baobab, reunix totes aquestes virtuts. De fet, és gràcies a elles que ha triomfat. Gràcies a elles i a la qualitat unànimement reconeguda dels seus boníssims entrepans. Per molts anys, Baobab.

VÍCTOR ALEXANDRE és periodista i escriptor.

(Columna publicada el dia 26-10-2009)



  • Comparteix:

COMENTARIS

Quant he llegit avui l’escrit de Víctor Alexandre a cugat.cat, felicitant a Halassane i el seu bar Baobab per la cel·lebració recent del seu 20è Aniversari no m’he pogut estar de escriure aquest petit contrapunt. Segons l’escriptor, “la crisi, un deficient estudi de mercat i la creença de que a Sant Cugat lligen als gossos amb llonganisses fan que els locals passin sovint d’unes mans a unes altres. Així, molts petits empresaris accepten lloguers abusius que després no poden pagar i que els obliguen a tancar”. Excepció rara la del Bar Baobab? Cal felicitar la subsistència?, aguantar més de 20 anys al darrera d’un mostrador s’ha fet quelcom estrany? Catalunya sempre ha destacat pel seu petit teixit empresarial, negocis familiars que durant anys i anys han fet que els ciutadans trobaren a prop de casa tots els serveis i productes necessaris per a la seva llar i oci. Això ja no es així. Ara la globalització per una banda i la voràgine especuladora per altra han capgirat la situació fent que muntar un negoci sigui com jugar a la loteria. El món, com el temps, gira sempre amb la mateixa direcció però de forma cíclica, es a dir, a l’estiu els dies son més llargs i les nits més curtes i a l’hivern al revés. A la natura, tot funciona en perfecte equilibri, cada cosa te la seva part positiva i negativa que permet el desenvolupament natural en el temps, es a dir evoluciona amb un cicle de vida. En canvi, a la societat actual i més a Sant Cugat, això no es comporta de la mateixa forma. Els grans beneficis sempre cauen de la banda dels diners, qui els té obté més i quasi sempre es a la banda positiva. Per desgràcia, la societat actual protegeix a l’especulador, els beneficis generats pels bens immobles no graven el mateix que l’esforç del treball diari . Les botiges de tota la vida, aquelles que durant molts anys havien donat servei als santcugatencs a excepció d’unes poques privilegiades, han anat tancant; les arrendades, per la gran diferència dels lloguers de renda antiga amb l’actual que, a base de grans indemnitzacions han fet fora als llogaters; les de propietat i motivat pels alts preus del lloguer, els hi sortia més a compte el lloguer dels locals que mantenir el comerç de tota la vida obert al públic. Mica a mica bancs, franquícies i grans cadenes comercials ocupen alguns dels comerços vuits, altres esperen dies suposadament més propicis. El petit teixit comercial s’apaga, però amb la crisis immobiliària estem ofegant l’economia catalana, estem matant la gallina dels ous d’or del petit teixit comercial i això no es bo per a Sant Cugat i evident-ment tampoc per a Catalunya. Felicito també a Halassane N’Diaye, que manté el seu negoci sobre rodes, espero que per molts anys més.

Silvia Serra Martin. Enviat el 5/ago/10


OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.