On pengem els cartells?

Toni Ramon

Publicat: el 10/mar/11
Opinió| Columnes

Informar i ser informat és un dret fonamental. Aquesta afirmació és igualment vàlida per a la difusió de les activitats i imatge de les entitats; element clau per garantir la seva funció, viabilitat i creixement. Una de les eines habituals de comunicació de les entitats és la col·locació de cartells a la via pública. I ja fa massa anys que dura la reivindicació d'ampliar els espais on les associacions puguin expressar-se.

Escolta-ho

Els tradicionals pirulins s'ha constatat que no són prou útils ja que es veuen sovint engolits per cartells de discoteques i de l'Ajuntament. Els nous temps, però, també ens han dut les noves tecnologies i les xarxes socials d'Internet, que complementen la comunicació però en cap cas substitueixen altres canals. Alhora, fa escassos dies es van presentar els Quioscs d'Informació Multimèdia (QIM), que representen un instrument pioner i positiu però que es limitaran a difondre amb text les activitats de les entitats; la inserció de cartells electrònics s'haurà de pagar.

Tot plegat aboca a moltes entitats (i al mateix Ajuntament) a penjar cartells a llocs on normativament està sancionat. Davant d'això, una solució seria instal·lar una xarxa de plafons a l'espai públic i als equipaments municipals per a ús exclusiu de les entitats. O permetre la projecció gratuïta de cartelleria electrònica als QIM. També és raonable aplicar una moratòria en les sancions a les entitats fins que no existeixi aquesta xarxa. De passada, es donaria compliment a una proposta del Pla Local de Joventut 2005-2007. El principal escull: la voluntat política de qui governa.

TONI RAMON és regidor d'ERC