Orgullosos

Victor Alexandre

Publicat: el 22/abr/11
Opinió| Columnes

Per a què serveix l'orgull? Quins beneficis ens aporta, ser orgullosos? És per orgull que fa temps que defugen l'entesa o que no es parlen persones que s'estimen, és per orgull que som capaços d'arribar a les mans en una discussió reconegudament trivial, és per orgull que s'han comès les més grans atrocitats de la humanitat.

Escolta-ho

Sí, és molt perillós l'orgull. I molt murri, també. Si hi parem atenció, veurem que darrere l'orgull s'hi amaga gairebé sempre la por a posar-nos en evidència, la por del fet que l'altre interpreti la nostra voluntat de fer les paus com un signe de feblesa. Uf, quina por!

I és que hi ha poques coses en aquesta vida que ens agradin tant com aparèixer forts i invulnerables davant dels altres. Es diria que necessitem creure'ns aquesta falsa fortalesa per poder imaginar-nos que som diferents, per imaginar-nos que allò que els passa als altres no ens passarà a nosaltres. En certa manera, fer-nos els forts, ens permet somniar que estem tocats per una gràcia divina en virtut de la qual podem permetre'ns mostrar-nos inflexibles perquè, tard o d'hora, sempre són els altres els qui acaben cedint. Però és una mala política aquesta, i també absolutament estèril. I no tan sols perquè els cementiris estan plens a vessar d'à­nimes que eren fortes com roures, sinó perquè hi ha poques coses que facin la vida més amarga que l'orgull. L'orgull és sempre un mal negoci. L'orgull enterboleix les relacions humanes, distancia les persones i impedeix que l'individu doni el millor d'ell mateix. L'or­gull, per ferreny que sigui, no sobreviu mai a la nostra mort, i quan nosaltres desapareixem desapareix també la falsa identitat que orgullosament ens havíem creat. És per pensar-s'ho, perquè deu ser molt dur descobrir, al final de la vida, que tan sols hem estat un miratge de nosaltres mateixos.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat