Cadira de mal seure

Blai Blanquer

Publicat: el 8/mai/11
Opinió| Columnes

Un rotatiu de gran tiratge publicava per Pasqua una felicitació als creients sincers. L'autora és una acreditada periodista que manifesta que no pot fer seva l'experiència de la fe.

Escolta-ho

Es defineix habitant del dubte però mostra una gran admiració pels que no es refugien en la creença egoistament 'per viure i morir més acompanyats'. Prefereix militar en el dubte que l'apropa a les pors i les solituds que no deixen espai per a cap bàlsam que les pugui amorosir. No presumeix d'estar instal·lada ni còmoda. Més aviat dóna a entendre que descansa en la cadira de mal seure de les preguntes que fa feridores l'absència de resposta. Perquè interpreta que hi ha respostes que són com un gol que hom fa a la pròpia porteria.

Acabant de viure la Setmana Santa amb els ulls atents als esdeveniments d'actualitat, m'ha semblat just reconèixer que el creient comparteix la mateixa cadira de mal seure amb tothom que està a la recerca. La fe no va fer plàcid el pas per aquest món del referent del cristià. Bona felicitació, per tant, als que tenen respostes que no els priven de fer-se preguntes, als que resen perquè estimen, són tolerants perquè són fraterns. En definitiva, els que han descobert que no estem fets per seure sinó per caminar.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià