Homenatge, penediment i bones intencions

Eduard Jener

Publicat: el 17/set/11
Opinió| Columnes

Dimecres passat es va celebrar al claustre del Monestir de Sant Cugat un acte de comiat a Josep Grau-Garriga convocat per la família del traspassat amb la col·laboració de l'Ajuntament de la ciutat. Després s'inaugurava l'exposició 'Grau-Garriga. Tèxtil' a la sala capitular del mateix Monestir i a la Casa Aymat que, com la majoria saben, és l'altre equipament que conforma el Museu de la ciutat.

Però es tracta, ara i avui, de parlar de Grau-Garriga i de compartir el dolor amb la família i els amics. Fer-li homenatge per la seva trajectòria, la d'un artista plàstic que va començar amb el dibuix i la pintura, per després aixecar un art del tapis mig oblidat i ajudar a transformar-ho recreant des de les tècniques artesanals enteses com la essència de l'art fins arribar als seus 'environements', aquelles composicions que ho acceptaven tot com integració còsmica d'una concepció de l'art complerta i complexa.

L'acte, amb paraula íntima i sentida d'alguns familiars, fou presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i l'alcaldessa de la ciutat, Mercè Conesa, amb presències de tots els elements representatius d'administracions pròpies i foranes, dels sectors culturals diversos i, sobretot, dels amics i coneguts d'aquell poble que ara és ciutat.

Paraules de record i amor, paraules de penediment reconegut més o menys clares i paraules, i amb aquestes em quedo, de bones intencions per fer d'ara en endavant allò que calia haver fer fa alguns anys, un Centre d'Arts Grau-Garriga que, en el futur es veurà el seu abast i configuració, mereix l'artista i mereix la ciutat.

EDUARD JENER és crític cultural