Cap a la desfeta

Blai Blanquer

Publicat: el 22/set/11
Opinió| Columnes

Un escriptor contemporani (Olot Enquist) ha publicat una autobiografia que comença al 1934 en el silenci glacial de les neus i el cel estrellat d'un poble purità del nord de Suècia, i continua recorrent la turmentada història de l'Europa de la segona meitat del segle XX.

Un escriptor contemporani ha publicat una autobiografia que comença al 1934 en el silenci glacial de les neus i el cel estrellat d'un poble purità del nord de Suècia, i continua recorrent la turmentada història de l'Europa de la segona meitat del segle XX. En aquest recorregut, narra la pèrdua d'aquella fe que li havia infós la seva fervorosa mare. Les conviccions íntimament arrelades, poc a poc es dissolen en el laïcisme sense que ho provoqui cap trauma ètic, metafísic o històric, sinó una desidiosa disposició que viu 'insensiblement'. Aquesta és l'experiència de tants i tants joves i potser també d'alguns de nosaltres, si entrem al santuari impenetrable de la consciència, travessant el mur dels comportaments exteriors. No hi ha hagut una rebel·lió contra Déu ni tan sols un episodi escandalós que faci envestir contra el cel, bandejant la fe. Ha estat més aviat una progressiva desfeta a la qual no s'hi ha prestat atenció pensant que podia no ser més que un distanciament superficial. I, en canvi - de manera subtil - Déu, fe, gràcia, pecat, perdó han esdevingut paraules sense sentit i sobretot sense referències vitals. S'han estimbat i han deixat la buidor. Aturem-nos doncs, a reflexionar abans que tot es desfaci.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià