Inicia sessió 
Registra't
En les campanyes electorals tenen lloc fenòmens curiosos i d'altres que ja han deixat de ser-ho: els nois convergents aplaudint com bojos i rient les gracietes al Duran, que odien amb totes les seves forces. El PSC i els seus espots electorals (molt ben fets, val a dir-ho) que anuncien que amb les retallades ens morirem tots. El Sr. Tardà, molt estimat per la gent del seu partit, cridant a Twitter sense haver après encara quin és el veritable enemic (ell, si pogués, ens enviaria a tots al gulag). El PP que de tan guanyador com es veu sembla que ja passi de gastar-se diners amb la campanya, i ICV amb el seu home nou, ple d'il·lusió, que sap perfectament que la dació en pagament és impossible però, és clar, ara amb aquesta crisi tampoc no es posaran a parlar d'ecologisme. I, al final, el fenomen més curiós de tots: quan discuteixo amb la gent que s'anomena d'esquerres, sempre arriba un moment en què m'acaben etzibant que hi ha gent que ho passa fatal i que jo no en tinc ni idea. No, la superioritat moral de l'esquerra no mor mai.
I és així com a una setmana de les eleccions encara no sé què votaré. S'accepten consells (algú sap si es presenta el Partit Carlí?).
MARIA VILA és estudiant de Dret
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.