El viatge de portes endins


  • Comparteix:

victor.alexandre

Victor Alexandre


Publicat: el 6/gen/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Ja fa anys que les festes de Cap d'Any i Reis són una època associada a dues activitats lúdiques altament enriquidores: el viatge, com a regal de vacances, i la lectura, com a regal familiar o d'amics. Per això em sembla oportú parlar del llibre 'Viatge d'hivern', de Jaume Cabré, ja que conté narracions que són una magnífica metàfora del viatge.

ESCOLTA-HO

Una d'elles diu: 'Aleshores va comprendre que no tenia remei, que seria incapaç d'abandonar Viena, que la vida no és el camí, ni tan sols la destinació, sinó el viatge i quan desapareixem sempre és a mig trajecte, tant se val on. La seva dissort era que allò que li havia pertocat era un duríssim viatge d'hivern que li havia deixat l'ànima completament devastada'. Té raó en Cabré. La vida és el viatge. Aquesta és la raó per la qual, quan desapareixem, sempre ho fem a mig trajecte, perquè el viatge sempre és interior.

Malauradament, la velocitat ha adquirit tanta importància en aquests darrers temps que allò que no es pot fer amb celeritat esdevé obsolet o no interessa. 'La vida és curta', diem. I és cert. Però justament perquè és curta no s'entén que dediquem tan poc temps a assaborir-la. Es diria que no volem morir sense haver-ho vist tot, i, potser per això, procurem concentrar en unes curtes vacances el màxim nombre de ciutats a visitar. No pensem en el garbuix d'imatges superposades que, quan tornem, portarem al cap. Mirem, sí que mirem. Però ho fem amb pressa, amb la sensació que si mirem gaire estona no podrem abastar tot el que ens hem proposat de veure. I és que la velocitat ens porta molt lluny, però el gust de boca que ens deixa no és el d'un viatge sinó el d'un somni. Deu ser per això que quan el tren de la nostra vida s'atura definitivament, ens sentim estafats. Però no sols perquè no ho hem vist tot, sinó perquè no hem tingut temps de mirar allò que hem vist.

VICTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
Victoralexandre.cat



  • Comparteix:

COMENTARIS

Sr Alexandre, permeti’m que li faci referència a la seva resposta de la setmana passada i no a l’escrit d’aquesta, tot i així agafaré la recomanació de la lectura del llibre d’en Jaume Cabré. És evident que segueix confonent els termes, el sentit comú, no té res a veure amb el sentit monolític i unidireccional que vostè descriu, per altra banda la dignitat és interpretativa. M’agradaria haver llegit en el seu escrit la ferma reivindicació de demanar per Sant Cugat el què reclama per Catalunya, és a dir que la Generalitat faci el traspàs del què deu als Ajuntament, i més particularment al nostre (sap de quans milions estem parlant?). Sàpiga, que hi ha escoles bressol públiques amb situació delicada per no rebre aquests diners. Faci escrits demanant canvis de prioritats, perquè gastar diners públics en entrades a un “congrés smart” (del que ja no en parla ningú) en comptes de muntar el tradicional envelat pels infants de la ciutat. Perquè no escriu demanant al departament de Salut la posada en marxa del 3er CAP (que ja està fet)? O la demanda de projectar la 2ª residència i centre de dia públics per quan la crisis hagi passat poder tirar-ho endavant (suposo que ignora la llista d’espera que hi ha). Perquè no demana a l’ajuntament que obri les escoles a les entitats de la ciutat, o les biblioteques escolars per estudiar (que ho faci ESADE té més prestigi!), i com aquestes unes quantes més. Això no ens interessa a tots plegats, també? Per altra, un home com vostè, periodista, escriptor, i coneixedor de la realitat, fa riure que encara designi al PSC de Catalunya com a PSOE, i encara més PSOE de Sant Cugat! Si vol (ho vaig explicar un dia al Ple Municipal), li puc explicar els orígens del PSC, la seva nomenclatura, la seva tradició, la seva ideologia i la seva catalanitat, més que res, perquè ho bé hi veig un punt d’ignorància o bé un punt intencionat. Sàpiga que quan jo era petit ja m’havien dit “botifler”, curiós no? De pares i avis catalans, i tots ancorats a l’esquerra, com jo.... Pere Soler Artalejo Regidor del PSC a Sant Cugat del Vallès

PERE SOLER. Enviat el 12/gen/12


OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.