Inicia sessió 
Registra't
'La mesura pretén calmar els mercats', 'els mercats responen positivament', 'els mercats això' i 'els mercats allò altre' són frases que sentim cada dia. A mi, els mercats em recorden la pel·lícula 'Terminator'. Estrenada a mitjan 80 ens explicava, bàsicament, que els ordinadors creats pels homes s'anaven fent més i més intel·ligents fins a esclavitzar-los. Els mercats són quelcom similar. Van ser creats pels homes per intercanviar productes i ara s'han fet tan poderosos que decideixen què podem fer i què no, quins presidents han de plegar i, fins i tot, si podem tenir feina. A més a més, me'ls imagino igual que el protagonista de la pel·lícula, Arnold Schwarzenegger, amb una escopeta retallada permanentment entre mans. Més que res per si algú no acata les seves 'recomanacions'.
Tots tenim la culpa
S'ha de reconèixer que tenen traça. Perquè a part de castigar-nos amb plans d'ajust, reformes laborals retrògrades i retallades continues de drets socials, mitjançant una exhaustiva campanya propagandística han aconseguit fer-nos empassar que les retallades són un mal necessari, que durant un temps tots hem viscut per sobre les nostres possibilitats i que ara hem de ser responsables i col·laborar apretant-nos el cinturó. Ho fan cada dia als diaris, ràdios i televisions: els funcionaris són uns ganduls que malgasten pertot, el sector públic és ineficient per defecte i fer piquets quan es fa vaga significa atemptar contra el 'dret a treballar' i és quelcom intolerable i antidemocràtic. Que els ho diguin als quasi 5 milions d'aturat de l'estat que volen anar a treballar i no poden.
El que no ens diuen, però, és que els bancs segueixen guanyant diners (75.000 milions d'euros des que ha començat la crisi), que un grapat de persones il·lustres tenen comptes en paradisos fiscals per valor de milers de milions que ben declarats evitarien les retallades i que, mentre els delinqüents encorbatats no paguen els seus delictes ni per casualitat, les presons s'omplen amb aquells que tenen menys. En aquest cas, com en els desnonaments, la justícia és sorprenentment ràpida.
Línia vermella
I després ens parlen de línies vermelles quan alguns diputats senten l'alè de la ràbia i la frustració a la seva pròpia pell i els impedeixen entrar al parlament. Ens parlen de línies vermelles els mateixos que justifiquen un sistema on les desigualtats no són una externalitat o una anomalia, sinó part del seu codi genètic. Ens parlen de línies vermelles i de respecte a la democràcia els hipòcrites que es posen llacets blaus de tant en tant però callen davant el fet que l'Estat espanyol sigui el novè venedor d'armes a nivell mundial. Els mateixos que dormen tranquils després de fer una roda de premsa anunciant que desmantellen la sanitat pública mentre saben que els diners de tots van a salvar bancs amb directius amb sous milionaris. Els mateixos que no diuen res quan una persona que hauria d'estar tancada a la presó per fabricar mort és el nou ministre de defensa.
IGNASI BEA és regidor de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.