Un final feliç per la història d'amor entre CiU i PP

Mireia Ingla

Publicat: el 14/gen/12
Opinió| Columnes

Tothom té clar que CiU ha 'normalitzat' el PP a Catalunya, demanant-li suport al Parlament, a la Diputació i, ben aviat, a l'Ajuntament de Barcelona. I, és clar, al PP només li mancava la majoria absoluta a Espanya per acabar de creure's imprescindible.

Som molts els que estem astorats que un partit que es fa dir nacionalista -ja no dic independentista malgrat que molts dels seus militants se'n consideren- pugui tenir res a veure amb un partit com el PP. A mi no em serveix aquella cançoneta convergent que diu: 'és que no ens ha quedat altre remei' o, dit d'una altra manera, la culpa de les decisions de CiU són sempre dels altres. Tenint en compte, doncs, que l'objectiu ja s'havia acomplert, el que m'ha deixat perplexa és el vot favorable al pla econòmic del Govern espanyol. Un pla que augmenta impostos i carrega les culpes del dèficit de l'Estat a les Comunitats Autònomes. I si això no fos prou, dos dies abans el Conseller d'Economia, el Portaveu del Govern i el mateix President clamaven al cel per l'asfixia econòmica que tot això suposarà per a Catalunya.

Desenganyeu-vos, votants de CiU, el matrimoni CiU-PP no és de conveniència, és per amor. A mi em venen basques només de pensar-hi. Espero no veure'ls petonejant-se pels carrers de Sant Cugat, no sé si ho podria resistir!

MIREIA INGLA és presidenta d'ERC a Sant Cugat