Causes de l'atur
Lourdes Dalmau
Publicat: el 17/gen/12
Opinió|
Columnes
Acaba el termini donat pel govern perquè les forces socials, sindicats i patronal signin un acord sobre la reforma laboral.
Escolta-ho
Pel moment els resultats han estat negatius, només han acordat el que podíem classificar de serrells com ho pot ser el trasllat de les festes entre setmanes als dilluns.
Vistes com estan les coses, és probable que el nou govern amb la seva responsable al front, Fàtima Báñez, hagi d'agafar el toro per les banyes i implanti mesures com la reducció del nombre de contractacions diferents que submergeixen els empresaris en un laberint legal de possibilitats o adequar el creixement dels sous a la productivitat dels treballadors per tal d'aconseguir la competitivitat que ens permeti millorar la balança de pagaments amb l'increment de les exportacions. La situació de l'atur a Espanya mereix, com diu el president Rajoy, que el govern actuï.
L'any 2010 una reforma del mercat de treball va motivar la vaga general descafeïnada del 29-S encapçalada per Valeriano Gómez, que després va ser anomenat Ministre de Treball del president Zapatero. Haurem d'estar amatents per veure la que muntaran ara o si, al contrari, en un acte de responsabilitat accepten els canvis per tal d'afavorir a aquells que l'únic dret que volen exercir és el del treball.
La qüestió important és: per què tenim a Espanya un atur que dobla com a mínim al d'altres països?
Aquest atur s'anomena estructural. A diferència de l'atur conjuntural o friccional, l'atur estructural és permanent i obeeix a causes econòmiques profundes. Conèixer i corregir aquestes causes és de vital importància per a Espanya i Catalunya.
La primera causa és cultural. Aquí, la iniciativa, aconseguir un patrimoni, fins i tot el concepte de gran empresa, és mal vist, a diferència dels Estats Units o països amb una mentalitat més calvinista.
La segona causa és l'economia submergida amb fort arrelament a la mediterrània. Això té dues connotacions negatives: feines no declarades a efectes fiscals i estadístics i una malversació de la prestació d'atur en casos que realment no estan justificats.
Tercera causa, la mentalitat del subsidi. Mentalitat fins a cert punt raonable, ja que si treballes molt o poc acumularàs una pensió similar. Si plantes, tant si reculls la collita o no, obtens la corresponent subvenció agrària.
Quarta, excés i inseguretat burocràtica per crear una empresa, per a la contractació, per a les relacions laborals, per a les relacions amb les administracions públiques, per a les cotitzacions de la seguretat social...
I així podríem seguir amb la llista.
En definitiva si volguéssim crear un ambient contrari a la creació de llocs de treball, crearíem Espanya.
LOURDES DALMAU és economista