Inicia sessió 
Registra't
ESCOLTA-HO
La cronologia d'aquesta celebració, per dir-ho d'alguna manera, es remunta a l'any 1910 per no dir les coses que sobre la discriminació de la dona a la societat ja s'havien dit durant els anys de la Revolució Francesa de 1789, amb variants que van des del Dia Internacional de la Dona Treballadora fins a la de la Dona, sense més atributs, fins la de l'any 1977, proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, o sigui la ONU, que la titula com Dia Internacional pels Drets de la dona i la Pau Internacional, per complicar-ho una mica més.
Jo entenc que totes les administracions públiques facin actes, propaguin sistemes i normes, intentin fer veure a tothom que ells estan per l'emancipació de la dona i la seva llibertat, coses que a mi em semblen òbvies i que, com el cartell guanyador a Sant Cugat es sintetitzen en la frase 'Sigues com tu vulguis'. El que passa és que la història és la que és i els que composen la societat, els homes i les dones, som també com som. El que no té sentit és que concentrar una sèrie d'actes en una setmana o deu dies on es parli del tema, primer perquè no és veritat (afortunadament actes reivindicatius i accions personals i col.lectius en aquest sentit n'hi ha dia a dia) i segon perquè fer-ho d'aquesta manera redueix, pel que fa a mi, a una mena de recordatori anual d'una actitud que hauria de ser vigent els 365 dies de l'any.
Sobretot penso que l'acció, que ja es fa en molts casos i en molts llocs, és la que es fomenta i articula des de l'escola i, naturalment, des de les famílies que marquen i determinen el valor i destí final dels seus components. Malauradament en aquests moments els sistemes de comunicació, des de les televisions fins a les xarxes socials, difonen una serie de missatges en forma de publicitat, telenovel·les, sèries, concursos, inclosos videojocs, que transmeten als més joves missatges de signe diferent. Això és pot comprovar amb un creixement de la violència domèstica i de gènere on els protagonistes són joves de menys de 30 anys.
El Ple Municipal de Sant Cugat està constituït per 25 membres, 8 dels quals són dones, inclosa l'alcaldessa. Començarem a assolir les fites d'igualtat necessàries quan, de manera natural (jo no parlo de quotes) siguin 12 o 13. Només hi haurà igualtat real el dia que sigui escollida o arribi a un càrrec de'importància o rellevància en la gestió pública o privada una dona que, com molts homes avui en dia, no tingui la capacitat per ser-hi.
EDUARD JENER és crític cultural
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.