El setge a la llengua catalana també és violència


  • Comparteix:

victor.alexandre

Victor Alexandre


Publicat: el 23/mar/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

El violent psicològic, que és infinitament més pervers que el violent físic, té dues coses al seu favor per garantir-se la impunitat. La primera és que els seus cops no fan sang, ni soroll, ni deixen marca; la segona és que compta amb el suport d'aquells que s'escandalitzen quan algú trenca un vidre aliè, però que guarden un silenci còmplice davant d'agressions molt més sibil·lines o en homenatges del seu partit a antics dirigents feixistes.

Val a dir, tanmateix, que l'aspecte més perniciós d'aquesta violència no rau únicament en la seva invisibilitat, sinó en la manera com manipula la víctima per tal d'empènyer-la a una reacció de violència física que permeti mostrar-la com a botxí davant la societat. Es tracta, per tant, que la societat, coneixedora només de la reacció, no pas de les maniobres que han alimentat aquesta reacció, emeti un judici merament epidèrmic dels fets. És a dir, que en lloc de considerar l'agressió una reacció a un cúmul d'agressions prepotents anteriors, cosa que no seria un eximent però sí un atenuant, la consideri una acció inicial en tota regla.

El Partit Popular és un mestre en aquesta praxi. Primer exerceix una violència psicològica repulsiva a través de tot l'aparell de l'Estat contra la nació catalana i la seva llengua -a Mallorca fins i tot hi ha persones jubilades fent vaga de fam contra els atacs del PP a la llengua-, i després espera que quatre eixelebrats piquin l'ham i li llancin una pedra per poder rendibilitzar mediàticament l'agressió i presentar-se com a víctima. Sense anar més lluny, l'operació per acabar amb la immersió lingüística a Catalunya és violència en el sentit més literal del terme. Com ho és també l'intent d'extingir la llengua catalana al País Valencià, a les Illes i a la Franja de Ponent. És la violència repulsiva del Partit Popular, que demana cínicament que la societat condemni el trencament d'un vidre a la seva seu de Sant Cugat mentre continua negant-se a condemnar el règim franquista, un règim sanguinari que va cometre milers de crims contra la humanitat.

Per això deia jo mateix en un article anterior que, com diu la saviesa popular catalana, 'qui sembra vents, cull tempestats'. Aquesta frase, mal que pesi a l'espanyolisme -que en la seva ignorància arribava a considerar-la una traducció de la seva equivalent espanyola-, forma part dels vint-i-cinc mil refranys i proverbis catalans més antics en la mateixa mesura que també forma part de la saviesa popular francesa. A França la diuen així: 'Qui sème le vent récolte la tempête'.

VICTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
Victoralexandre.cat



  • Comparteix:

COMENTARIS

Per al·lusions: Molt agraït per la informació sobre l'origen de l'expressió. Sempre és bonic aprendre. De totes maneres, no em sembla just que m'atribueixi la representació de l'espanyolisme; no sóc espanyolista, i no parlo en nom de ningú més que de mi. Pel que fa a la resta del seu article, també em sembla injust que vostè parteixi de la base de la mala intenció de les persones d'un partit. No només és injust; a més és la millor manera d'evitar el diàleg i d'incitar a l'odi. I l'odi porta a la violència.

Josemaría Carreras Guixé. Enviat el 24/mar/12


Senyor Carreras deixis de disfressar-se. Vostè és espanyolista de soca-rel i pertany al PP directament o per vincles familiars, m'explico?. Són vostès els que provoquen la violència intentant acabar amb el català. M'agradaria veure'ls fer una campanya perquè el català pogués utilitzar-se en els jutjats i a Europa. També m'agradaria veure la bandera catalana a les comissaries de la policia espanyola o a les casernes de la guàrdia civil a Catalunya.

Joan Serrallonga. Enviat el 24/mar/12


No s'explica, però no es preocupi, que l'entenc igualment. El que vol es que quedi clar que sóc fill d'en Jordi Carreras, president del PP de Sant Cugat. Però no és molt rigorós parlar d'apartenença a un partit per vincles familiars. Que les meves idees son properes a algunes de les del PP, això és massa evident. Però les meves idees són meves, i de ningú més. Potser degudes a influència, però també a la meva capacitat de pensar. Quant a intentar acabar amb el català, no pretenc que em cregui, però vull dir públicament que estimo Catalunya i la llengua catalana molt més del que vostè dona la impressió de ser capaç d'estimar qualsevol cosa. Si vostè no entèn que això no tingui les manifestacions que a vostè li agradaria, el problema és seu per pensar que és fals tot el que no li cap al cap.

Josemaría Carreras Guixé. Enviat el 24/mar/12


OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.