El punt de no-retorn

Lluis Mont

Publicat: el 22/mar/12
Opinió| Columnes

El concepte de 'punt de no-retorn' és molt interessant i aplica a molts fenòmens biològics. Ara bé, quan l'intentem a aplicar a les ciències socials i a la política, es fa difícil de definir, fins i tot quan s'analitza a posteriori.

En quin punt, per exemple, Alemanya va derivar cap a la pujada al poder dels nazis? O quan va ser inevitable la guerra civil espanyola? La deriva cap a l'odi i l'enfrontament és una deriva lenta, però sovint inexorable. Fins i tot per gent gran com jo, que vam viure la transició i vam viure un esforç mutu de comprensió entre espanyols i catalans, ens seria difícil establir on es va començar a trencar tot. Va ser el 23-F? Va ser la pujada d'Aznar al poder i la revitalització de les idees ultranacionalistes espanyoles?

Aquesta setmana, amb la portada del ABC, he tingut certament la sensació que estem en un punt de no-retorn en l'enfrontament entre Espanya i Catalunya, malgrat no ser capaç de dir en quin moment de la història l'hem travessat. Espanya ha decidit acabar amb els últims reductes de la transició a la democràcia, incitant de manera perversa a la xenofòbia anticatalana. I malauradament, és molt difícil que algú que visqui a Espanya i estigui sotmès a la propaganda salvatge dels mitjans, pugui resistir-se. Així doncs, aquest escenari desembocarà vulguem o no en violència per ambdues parts, tard o d'hora, i llavors només Europa podrà salvar-nos. Però, penseu que Europa optarà pels catalans?

LLUÍS MONT és cardiòleg