La reforma laboral i la vaga general

Álvaro Benejam

Publicat: el 27/mar/12
Opinió| Columnes

En un món ideal qualsevol canvi de normativa que estigués pensat per acabar amb quatre anys seguits de destrucció de llocs de treball i augment sostingut del nombre de persones a l'atur seria 'a priori' positiva. Serien comprensibles recels i/o desconfiances si es pensen poc encertades.

En aquest món ideal, si les mesures adoptades no es demostressin efectives en un terme raonable de temps (sabem que els efectes de les reformes normatives tenen sempre un decalatge d'efecte de mínim 6 mesos) seria del tot legítim, fins i tot necessari, que la ciutadania reclamés una rectificació. En canvi, si les reformes normatives funcionessin seria beneficiós per tots, es reduiria l'atur i més persones podrien fer efectiu el seu dret a la feina.

El problema és que aquest món ideal no existeix. És més, cada dia el món és menys ideal. Estem en un moment en què les persones que tenen la responsabilitat de governar ho fan intentant fer canvis normatius que possibilitin que el mercat laboral es dinamitzi, creant de forma natural llocs de treball. No obstant això, no només se'ls critica per fer el que creuen que serà bo per tots, sinó que es convoca per alguns una vaga general per criticar aquestes mesures, sense conèixer encara si serà positiva o no.

Es veu que hi ha una dicotomia amb aquesta reforma laboral: uns, els que treballen (no tots està clar) pensen que aquestes mesures retallen els drets dels treballadors; uns altres, els que no treballen perquè estan a l'atur (tampoc tots) pensen que el que volen es treballar i per aconseguir-ho necessiten que les coses canviïn ja.

Les postures d'ambdós bàndols són comprensibles, però això no pot provocar la inactivitat del govern, que pensa que amb la reforma aconseguirà que creixi el bàndol dels que treballen i disminueixi el bàndol dels que estan a l'atur. Tots ho desitgem.

La qüestió, llavors, és: per què els sindicats no han fet una vaga general contra l'augment indiscriminat de l'atur i per demanar reformes durant aquests últims quatre anys? Bé, han fet algun 'paripé' ridícul per evitar les crítiques per passivitat.

La resposta és ben senzilla, perquè no els preocupen els aturats sinó només els que conserven la feina. És una tremenda irresponsabilitat girar la cara solament cap a un costat, com si els de l'altre costat no existissin. Els ignoren. Per als aturats es limiten a donar uns cursets de formació que justifiquen la percepció de subvencions milionàries.

A més, quantes empreses més han de tancar perquè s'adonin de que s'han de fer reformes?

Doncs bé, ara deixin fer als que es preocupen per tots i no es posin al mig per entorpir aquesta tasca.


ÁLVARO BENEJAM és regidor del Partit Popular