Rosell, Viagogo i uns socis més iguals que altres

Josep Gimeno

Publicat: el 28/mar/12
Opinió| Columnes

El Barça ha acordat recentment sancionar 166 socis de l'entitat per haver revenut entrades del partit d'anada de vuitens de final de la Lliga de Campions al camp del Bayern Leverkusen. Estic convençut que els més de 3.000 socis culers santcugatencs aplaudeixen una directiva que persegueix els aficionats que s'aprofiten de les entrades per fer calaix.

No obstant això, una cosa és ser just i una altra ben diferent és ser coherent. M'explico: el president del Barça, Sandro Rosell, va assegurar en una entrevista al diari 'Expansión' que era propietari del 5% de l'empresa Viagogo (i en cap moment ha dit que s'hagi desfet d'aquesta participació). No hi hauria res a dir si no fos perquè aquesta companyia es dedica a la revenda d'entrades d'espectacles musicals i esportius, entre les quals hi ha les dels partits del Barça. De fet, és la mateixa empresa la que es defineix a si mateixa com 'un sistema online d'intercanvi que permet comprar i vendre entrades per a esdeveniments en viu de forma segura i garantida'. Poden comprovar-ho vostès mateixos: si es dirigeixen a la pàgina de Viagogo trobaran entrades des dels 500 euros per veure el Barça-Madrid del mes que ve. En canvi, a la web oficial del club, ja fa temps que no en queda cap.

Òbviament, no dubto que, a diferència dels socis que seran sancionats, la revenda a Viagogo deu respectar la legalitat. Això sí, des d'un punt de vista ètic, sí que grinyola que el president de l'entitat participi en un negoci que reven entrades del club que ell mateix dirigeix. I això encara és més incongruent si es té en compte que la directiva que encapçala Rosell és la mateixa que va aprovar - i va esbombar a tort i a dret - un codi ètic on es considera contrari als valors del club incórrer en conflictes d'interessos (punt 4.1 del codi).

Tot plegat m'ha fet venir al cap la novel·la de George Orwell 'La rebel·lió dels animals', que parla d'unes bèsties de camp que es revolten contra l'amo i estableixen que 'tots els animals són iguals'. Després, algú afegeix a la llei: 'Tots els animals són iguals, però hi ha animals més iguals que altres'. El llibre és facilment traslladable a aquest cas, on hi ha socis que són més iguals que altres: uns poden fer negoci i els altres, no. Tot i això, el pitjor de tot plegat és que - per desconeixement o desídia - pocs socis i periodistes es pregunten què passa amb la revenda d'entrades a Viagogo i per què ningú no n'explica els motius. Qualsevol que no cregui que uns socis són més iguals que altres entén que, des de fa temps, cal una explicació clara i transparent.

JOSEP GIMENO és periodista i cap de continguts de Cugat.cat