Inicia sessió 
Registra't
No parlaré dels motius que hi poden haver per fer vaga. Ni del fet que la dreta i l'esquerra espanyoles sempre donin suport, des de l'oposició, a les vagues que es convoquen per les mateixes raons. Tampoc tinc ganes de parlar dels sindicats que són els primers a fer el joc al govern, esperant que passin les eleccions andaluses, tot i que després no dubten amb amenaçar de trencar 'la pau social' (un terme que, per cert, va ser utilitzat per primera vegada en règims no precisament democràtics). Ni tan sols m'interessa que la vaga hagi tingut un seguiment d'aquell o d'altre tant per cent, ni que hi hagi un gruix important de treballadors que, volent anar a treballar, s'han viscut obligats a quedar-se a casa a causa de la impossibilitat d'arribar a la feina. No parlaré dels milions de treballadors que no han tingut l'opció de fer vaga perquè, senzillament, no tenen feina.
Dimecres a la nit, els piquets 'informatius', sempre tan pacífics, avançaven pels carrers. Els comerços tancaven al seu pas, abatuts i convençuts pels seus bons arguments. Naturalment, eren quatre incontrolats els qui aprofitaven per endur-se alguna coseta o pintar les parets amb l'innocent qualificatiu d''esquirol'. Els mateixos quatre incontrolats que cremen contenidors i organitzen barricades. Els mateixos incontrolats que els organitzadors de les manifestacions no poden mai controlar. Jo no he viscut mai un cop d'estat, però deu ser el més semblant a una vaga general: persianes mig abaixades per por, emissores de ràdio amb fil musical, carreteres tallades. El més trist de tot plegat és que, als grans protagonistes, l'Estat del Benestar els importa més aviat poc: el que volen és fer una revolució. Jo no he sentit mai crits a favor de la socialdemocràcia, i en canvi sí que abunden les proclames anticapitalistes. A mi no m'hi trobaran, i és una llàstima.
MARIA VILA és estudiant de Dret
COMENTARIS
Desconec si l'article reflexiona sobre la jornada de vaga a Sant Cugat o a d'altres bandes. En tot cas, com a participant del piquet informatiu de l'estació et puc assegurar que de violència res de res, i que molta gent que va agafar els ferrocarrils agraïa la informació, potser perquè patien una coacció que no esmentes a l'article. Molts volien,però no podien. I per cert, la socialdemocràcia fa més de 20 anys que va morir i ho va fer amb l'assassinat de l'únic polític que se la creia, Olof Palme. La resta és un llistat de renúncies que han amagat les polítiques neoliberals que ens ha dut fins l'actual atzucac.
David Pina Fíguls. Enviat el 2/abr/12
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.