L'educació pública

Daniel Ruiz-Trillo

Publicat: el 26/mai/12
Opinió| Columnes

Per fi, les instituts, col·legis i altres centres públics de Sant Cugat s'han unit per reclamar a l'administració, amb un manifest comú -signat per més de dues mil persones- i amb la seva presència al Ple de la setmana passada, que no es retallin les beques de menjador i de llibres, que no redueixin les hores i augmentin les ràtios, començant per les escoles bressol, i un llarg etcètera. Llevat de la CUP i ICV, ningú no els va fer cas i gairebé no els van deixar entrar a la casa de la nostra vila.

M’alegro que els educadors es mobilitzin, però tot això no serveix de res si no hi ha una entesa família-escola, basada en la col·laboració i el respecte mutu, en la confiança i en la unió. Sense aquesta unitat, els nois santcugatencs no poden créixer (ben) educats. És, doncs, fonamental que les famílies remin en la mateixa direcció que l’escola, en lloc de defensar actituds (puntuals) malcarades, irrespectuoses i incendiàries, com les que va fer l’altre dia l’Esperanza Aguirre, una presidenta que, sens dubte, devia ser una alumna molt aplicada -potser la millor de la classe-, d’aquelles que treien sempre excel·lent i cantaven el caralsol amb el braç alçat.