Segurament fa uns mesos, ningú pensava que un President del Govern del Regne d’Espanya, pogués ser més incompetent que Zapatero.
Rajoy ja tenia uns antecedents patològics que podien fer sospitar: va ser escollit per Aznar, no parla anglès ni cap altra idioma que no sigui el castellà, els seus antecedents professionals com a registrador de la propietat no posen de manifest una personalitat inquieta i creativa, i per acabar-ho d’adobar, en un moment de catàstrofe ecològica parlava de ‘unos hilillos’ per referir-se a una fuita de petroli important. De tota manera, molts a Espanya i a Catalunya van pensar que un govern ‘de dretes’ podia oferir una alternativa més sòlida que el desastrós paper del govern Zapatero, conegut per ministres tan preparades com Chacón o Pajín. En tot cas, aquesta darrera setmana el desprestigi de Rajoy a caigut al Pou. De primer es va escapolir per contes d’explicar el rescat del Bancs i de segon, quan va comparèixer, o va fer amb el típic to ‘chulapón castizo’ de la capital per dir que els diner no els hi havien donat, sinó que ell els havia exigit. I que a més això no tindria repercussions i no suposaria mesures d’ajustament. La setmana passada ja es va veure clar que una cosa és parlar per la parròquia madrilenya i una altre molt diferent és generar confiança. Ara la sensació és de caos i desgovern, i el que es pitjor, sense que els espanyols i el seu govern entenguin que cal redefinir l’Estat, posar-se prioritats com el corredor mediterrani, abandonar el ‘cafè para todos’ i altres actituds pròpies d’altres èpoques que tan agraden a la Espanya de ‘si tens collons dímelo a la cara’. LLUÍS MONT és cardiòleg
