Passat, present i futur

Guim Pros

Publicat: el 28/set/12
Opinió| Columnes

Quan la Bruna, la meva filla, amb prou feines tenia mig any, una bona amiga li va regalar una samarreta que deia 'De gran vull viure en un país lliure'. Bonica frase que, si fa molts anys que milites en l'independentisme d'esquerres, és inevitable que de seguida et porti al cap un 'esperem que ho vegi'.

Ara, avui, un 27 de setembre de 2012, la Bruna té un any i mig. I, si intentes agafar distància i perspectiva, si fas un pas enrere i et situes una mica allunyat de tota la febre independentista que sura pel país, fa vertigen veure com de ràpid està anant tot.

Amb menys d'un mes s'ha precipitat tot a una velocitat que fa un any no ens podíem ni imaginar. És evident que perquè estiguem podent viure aquests moments històrics, hi havia d'haver un caldo de cultiu de fons, un pòsit d'anys de reivindicacions i lluites. Les coses, al cap i a la fi, mai passen perquè sí. D'aquí un temps, quan siguem un país normal i els historiadors i les historiadores teixeixin els fils conductors de tot plegat, de ben segur que trobaran dates i cites en el camí que l'emoció i la trascendència del que està passant aquests dies fa que no ho tinguem en compte. Remences, miquelets, maulets, les persones represaliades, assassinades i obligades a exiliar-se per les diferents dictadures que hem patit, la Norma i la seva defensa del català dels anys 80, La Crida, el PSAN, l'MDT, ERC, Catalunya Lliure, els presidents Macià i Companys, multitud de persones del món de la cultura que avui ja no són entre nosaltres, el concert del 1985 del Lluís Llach al Camp del Barça, on ja es podien veure un gran nombre d'estelades, la manifestació del 1976, la del 10 de juliol.

I tot això per què ho dic, us preguntareu. Perquè, ja que he començat l'article amb la Bruna, l'acabaré dient que ella, igual que molts altres de la seva edat, serà nena, noia, dona i velleta en un país nou, i es mereixen poder viure i desenvolupar-se en un lloc socialment just. Aquest és el país que els hem de deixar i aquest és el repte més apassionant que tenim: construïr la llibertat en la seva totalitat.

GUIM PROS és portaveu de la CUP