Poesia a Sant Cugat
Daniel Ruiz-Trillo
Publicat: el 27/oct/12
Opinió|
Columnes
El Festival de Poesia de Sant Cugat val la pena, però no perquè sigui un festival sinó perquè hi podem trobar poesia, a les llibreries, als barris, al Monestir, a Torreblanca, a l'Auditori, al Terra Dolça i a molts altres llocs. Voldria recordar que la poesia neix a cada instant, surt cada dia, com el sol, i es pot trobar a tot arreu, no només als festivals. Per tant, seria un greu error assistir als actes d'ara i oblidar la poesia (els poetes, els poemaris, la vida que ens envolta...) durant la resta de l'any. Personalment, no em diu res la gent amb afany de protagonisme, de nom, foto i presentació, de xecs suculents; en canvi, admiro la gent que regala poesia, amb l'única voluntat de compartir.
Com deia Foix: 'El poeta, mag, especulador del mot, pelegrí de l'invisible, insatisfet, aventurer o investigador a la ratlla del son no espera res per a ell. Ni la redempció. No floraleja, ni concurseja, ni vol acontentar les tietes. Si fos prou coratjós no signaria les obres. Plantaria, a l'hora d'alba, els poemes com a pasquins, a les parets, o els llançaria des dels terrats'.
En deu dies, hem vist i veurem en directe a la nostra ciutat poetes com Laura Dalmau, Marc Freixas, Albert Roig, Dolors Miquel, Marc Romera, Andreu Subirats, Jordi Vintró, Meritxell Cucurella, Pau Vadell, Carles Rebassa, Irene Solà, Irene Roca, JR Gregori o el cantautor Jordi Montañez, entre molts d'altres.
Però la poesia a Sant Cugat no s'acaba -ni comença- amb el festival, sinó que ens acompanya cada cop que fem una ullada diferent al món, més pregona i més sincera, perquè cada poema és un crit de llibertat.
DANIEL RUIZ-TRILLO és escriptor
darrutri@yahoo.ca