Entre pluja i vent

Blai Blanquer

Publicat: el 4/nov/12
Opinió| Columnes

'La fe no és una bandera hissada gloriosament, sinó una candela encesa que es porta a la mà entre la pluja i el vent en una nit d'hivern. Els creients no s'han de considerar un exèrcit que camina triomfal i treu orgull i força del fet de formar un estol nombrós i unit. A Déu no li plau ésser estimat tal com els exèrcits estimen la victòria'.

Així Natàlia Ginzburg contraposà els poders del món amb la condició 'ovelles enmig de llops' que Jesús anuncia als seus deixebles perquè no es constitueixin en 'legió' (nom que l'evangelista Marc considera demoníac), sinó en 'petit ramat' una mica de sal, un pessic de llevat, un gra de mostassa.

L'orgull de qui es creu una potència amb qui cal passar comptes, no té res a veure amb el veritable testimoniatge cristià. La creu de Crist és una bandera ben diferent de l'estendard imperial, (encara que hagi estat encastada de manera blasfema en estendards bèl·lics). La fe és la claror que il·lumina el camí entre la pluja i la fosca perquè no ens estavellem amb la tenebra. Però no és un instrument per a agredir ningú. És una veu que crida a l'autèntica conversió. No un dictat gèlid que imposen els poderosos. Cal que a més de donar raó de l'esperança, ho fem suaument i amb respecte.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià