Fer el coix

Daniel Ruiz-Trillo

Publicat: el 10/nov/12
Opinió| Columnes

El Cristiano es feia el coix cada vegada que volia aparcar en un supermercat de Sant Cugat, situat als afores de la ciutat, on sempre anava amb cotxe quan sortia de la feina.

Treballava només als matins, de dilluns a dissabte, en una gestoria de prop del monestir. La secretària de la gestoria, la Pepa, es passava mesos sencers de baixa, sempre feia tard a la feina, esmorzava i prenia el cafè dins del despatx i, a sobre, perjuriava els companys que mai arribaven tard.

De fet, una de les vegades que el Cristiano i la Pepa van començar a sortir junts va ser quan es van trobar al pàrquing del supermercat, just quan ella, que en teoria tenia una grip intestinal i una pulmonia galopant, va veure en Cristiano sortir del seu cotxe.

- Hola, Cristiano, què fas aparcant en una zona reservada a minusvàlids?
- És que vaig tenir un accident dissabte mentre esquiava a Andorra (eren en ple setembre).
- Ah, sí, ja m'ho ha dit aquest matí el director (feia una setmana que no anava a la feina).
- Em dónes un cop de mà?

Llavors, en Cristiano va començar a caminar coix, just en el moment que la Pepa va estar un minut sencer estossegant sense parar.

DANIEL RUIZ-TRILLO és escriptor
darrutri@yahoo.ca