A continuar somrient que, a poc a poc, anem guanyant

Guim Pros

Publicat: el 30/nov/12
Opinió| Columnes

Diumenge sortia del col·legi electoral de les Planes on em va tocar fer d'apoderat i, un cop dins del cotxe i haver engegat la ràdio, vaig anar cap a La Guitza amb una sensació de felicitat interior difícil de dissimular. Si els resultats es confirmaven i a aquelles hores ja era molt difícil que tot plegat es capgirés, sentia dins una barreja d'alegria immensa amb una sensació de responsabilitat molt gran.

El que estava a punt de passar, el que estàvem vivint al carrer des de que tot just feia un més que haviem decidit de manera assembleària que ens presentàvem, els molts suports que haviem recollit des de diferents àmbits. Tot plegat, per què negar-ho, estava a punt de rebre un premi.

Feia molts anys que l'independentisme combatiu d'esquerres, tot i ser-hi, ser-hi i ser-hi, no passava de sentir, moltes vegades, que no era res més que una 'presència testimonial' dins la societat. I aquella sensació era evident que estava a punt de fer el tomb definitiu. Un tomb que es va començar a donar a partir del moment que vam començar a tenir presència a molts ajuntaments del Principat.

I ara, després d'haver picat molta pedra, ja hem tret el cap en una altra institució del nostre país. I aquest cop no ens hem estat de res i ja som al Parlament. És cert que amb la representació més petita dels que allà estarem, però també és cert que en arromengar-nos i pica pedra a nosaltres difícilment ens guanyarà algú. També és cert, però, que és ara quan t'agafa vertigen i t'envaeix aquella sensació de responsabilitat: 125.000 persones han decidit que la CUP és la seva opció política i això, amics i amigues, no és poca cosa. I us ho diu algú que ha fet concentracions contra la Constitució Espanyola a la Plaça de Barcelona juntament amb cinc companys i companyes més, en ple mes de desembre i amb molt de fred. Ei, i amb la cara ben alta, eh!

Ara ja podem dir que tenim un peu al Parlament, un altre als ajuntaments i el cap, les mans i el cor al carrer. I aquesta meravellosa barreja serà la nostra guia i d'aquí no ens apartarem. Portem molt de temps demanant de fer un referèndum pel dret a decidir que tenim molt clar que ha de ser vinculant encara que això suposi saltar-se lleis; portem molt de temps creant xarxa al carrer per dir prou a les retallades socials i als desnonaments; portem molt de temps construint propostes alternatives que giren al voltant de l'economia social, el treball cooperativista i la sobirania energètica i alimentària. I si avui hem arribat fins aquí és per seguir proposant i construïnt coses al voltant de tot això. El que hem fet no és el final de res. És una passa més en el nostre camí col·lectiu.

Ens ho vam autoimposar així que vam entrar als ajuntaments, durant tot aquest temps i al llarg d'aquesta campanya: cap amunt i a somriure, que guanyarem!

GUIM PROS és portaveu de la CUP