#sinwertgüenza

Ferran Villasenor

Publicat: el 5/des/12
Opinió| Columnes

'A Catalunya no t'entenen si parles en català'. 'A tots els barris i ciutats de Catalunya no sent ningú parlar en castellà', el 'castellà està en perill a Catalunya', 'la majoria dels mitjans de comunicació que es veuen o llegeixen a Catalunya es fan en llengua catalana', 'en aquests moments el castellà està perseguit com ho va estar el català durant el franquisme'...

Frases que no són gratuïtes i que molt sovint les hem sentit a dir per representants del Partit Popular, aquestes i algunes com:

'Cal defensar la llibertat dels pares per escollir l’educació dels seus fills' i 'l’administració hauria de pagar el cost de l’ensenyament privat als pares ja que no utilitzen l’escola pública'.

Frases que han desenvolupat una acció de descrèdit amb rerefons polític d’un model educatiu amb un notable èxit en els darrers 30 anys. Un model que ha aconseguit que persones, que per la seva llengua materna o entorn, dominin les dues llengües oficials de Catalunya. Un model que ha igualat ciutadans independentment dels seu origen o lloc on viuen.

En aquests moments les persones als anys 70 van lluitar per un model educatiu i lingüístic integrador (a diferència del País Basc) poden estar desencisats, tristos i amb dolor i ràbia

La nova llei d’educació del ministre Wert té un ADN recentralitzador, retrògrad, anacrònic, privatitzador i segregador.

El Partit Popular i la nova llei (LOMCE) cerquen una instrumentalització de l’educació amb finalitats ideològiques i polítiques. Una instrumentalització que cerca portar a les aules una batalla política lamentable i sense sentit, que cerca que el català no sigui una llengua protegida atès el clar desequilibri existent, que crea un problema allà on no hi ha cap. Una nova llei que també cerca que la Generalitat pagui l’ensenyament privat dels alumnes.

Cal que tots els partits polítics defensem el sistema educatiu de Catalunya, el seu caràcter igualitari, on s’igualen les oportunitats i on l’educació pública ha de mantenir-se com un pilar.

Malgrat que el ministre Wert ja ens té acostumats a declaracions (i accions) incendiàries, la darrera escomesa ens torna als anys 70, als anys predemocràtics.

En aquest sentit, després de les eleccions al Parlament el govern del PP endureix la seva posició intransigent amb un esborrany de reforma educativa que relega al català com a assignatura residual, per darrere de la llengua castellana o l’aprenentatge d’una primera llengua estrangera. L’assignatura de llengua catalana es proposa com d’especialitat, estant per darrera de les assignatures troncals o específiques.

No és nou. Aquells que van denunciar l’Estatut al Tribunal Constitucional, que finalment el va escapçar, o aquells que també van denunciar els matrimonis dels mateix sexe o la Llei d’Educació Catalana tornen a fer un cop de força nou. Un cop de força ideològic, sense negociació, amb invasió de competències i carregat d’una prepotència marca de la casa.

Vull recordar la darrer campanya electoral i el 'me gusta Cataluña'. Pel resultats electorals veig que la proposta del PP va resultar reeixida. Acabades les eleccions es treu la pols a un esborrany i ara us pregunto : Segur que els 'gustaba Catalunya'?

Per això, creiem que cal un gran acord a Catalunya contra la llei Wert. Cal una acció decidida que vagi fins on faci falta, com al Tribunal Constitucional. Cal defensar la dignitat de les persones, de l’ensenyament públic i del país per sobre de qualsevol cosa.

No es pot tornar a repetir la complaença del Departament d’Ensenyament que, recordem-ho, fa pocs mesos va acatar el decret de les retallades del ministre Wert (i que ha suposat un increment de ràtios d’alumnes per aula, més horari pel professorat i menys substitucions), sense anar al Tribunal Constitucional per invasió de competències.

També vull demanar a CiU, i especialment a l’alcaldessa de Sant Cugat en tant que vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, que pensi si formar govern amb el PP a la Diputació de Barcelona és 'normal'.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC a Sant Cugat