Inicia sessió 
Registra't
Les declaracions de monarques i ministres, però, tan sols eren el símptoma. El símptoma d'un corrent de pensament que reinterpreta la història i qüestiona o nega categòricament la imposició de la llengua castellana al llarg de la història. Aquesta negació, que no és en cap cas patrimoni exclusiu de la dreta més reaccionària i la seva claca mediàtica, legitima la imposició lingüística soferta a casa nostra i esdevé el punt de partida per la construcció d'un determinat discurs: el que denuncia la imposició del català i la persecució de la llengua castellana. Discurs que arriba al clímax de la falsedat quan tenen la poca vergonya d'afirmar que a Catalunya s'està fent 'el mateix que feia el franquisme però a l'inrevés'.
Aquest dilluns el ministre Wert presentava un esborrany de llei d'educació que torna a atacar la immersió lingüística i pretén relegar el català a quarta llengua a l'ensenyament primari i secundari i permetre que els alumnes puguin obtenir el títol d'ESO o batxillerat sense acreditar-ne el coneixement suficient. Com a cirereta a les novetats que volen convertir el català en una llengua residual a l'escola, proposa que els pares puguin dur els fills a centres privats 'per raó de llengua vehicular' i que l'administració assumeixi el cost.
Les propostes de Wert però, que fa un parell de mesos va posar les cartes damunt de la taula al dir que tenia la intenció d'espanyolitzar els alumnes catalans, tan sols són el darrer episodi de més de 3 segles en què s'ha intentat imposar el castellà perseguint, arraconant o prohibint el català. Primer a l'administració de justícia amb els Decrets de Nova Planta, més tard a tots els nivells de l'ensenyament amb la Reial Cèdula d'Aranjuez de 1768. Abans d'arribar al segle XX, el català havia quedat exclòs del teatre (1801), els llibres de comptabilitat (1772), dels epitafis (1838), a les escriptures notarials (1862), als noms dels carrers i a tot tipus de rètols (1869) i al registre civil (1870). El 1896, fins i tot va ser prohibit en les converses telefòniques.
Ja ben entrat el segle XX, Primo de Rivera seguiria amb la feina i perseguiria la llengua a àmbits tan diversos com l'etiquetatge i prospectes de productes farmacèutics, els anuncis a les capses de llumins o els fulls parroquials. Però el punt culminant de la persecució legal del català arribaria amb el franquisme, on va tenir lloc un autèntic intent de lingüicidi i genocidi cultural contra el nostre poble. En el seu afany per acabar amb tot símbol d'identitat col·lectiva, el català va ser forçat a desaparèixer de tots els àmbits: se'n va prohibir l'ús públic, als llibres escolars, a la retolació dels comerços i carrers, als anuncis, a les actes d'associacions i a qualsevol document escrit, etc. Fins i tot van ser invalidades actes de naixement, defuncions, i matrimoni per estar escrites en català.
Però no ho van aconseguir. Ni amb decrets, fusells i bombes. I avui la nostra llengua segueix viva de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, malgrat Borbons, Francos, Zaplanas, Bauzas, Werts i tots els que vinguin. I que tinguin clar que si després de 300 anys no ho han aconseguit, tampoc ho faran ara.
IGNASI BEA és regidor de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.