Després de somiar

Blai Blanquer

Publicat: el 30/des/12
Opinió| Columnes

Que n'és de ben intencionat el joc de la nit de Reis! Quina sort que tenen els infants si algú s'ocupa d'ells i del seus somnis! I quina traça tenen els adults per seguir les regles del joc dels petits sense enganyar-los! Després, conforme els infants van creixent, no els deixen plantats de cop en l'erm del desengany.

De les experiències fàcils els condueixen a les més difícils, tal com transcorren els rierols a mar oberta per un llarg recorregut. Òbviament, aquestes belles vivències són irrepetibles. I és aquí on els adults tenim problemes: tendim a escriure cartes als Reis quan ja no toca. Per exemple, els Reis no són els banquers com ens ho volien fer creure durant anys. Marck Twain (+1910) ja ens tenia avisats: 'El banquer és un individu que et deixa el seu paraigua quan fa sol, però te'l reclama tan bon punt comencen a caure gotes'. També es va proclamar com un dogma que 'l'administració s'ha de fer càrrec de totes les necessitats dels ciutadans'. Ara la ciutadania va recuperant protagonisme a la vista que les cartes als reis de l'administració són mal ateses. Superats els somnis, encara ens assetja el desengany: com diu el proverbi jueu, 'el veritable exili no és deixar la pàtria, sinó deixar d'enyorar-la'.

BLAI BLANQUER és rector de la Parròquia de Sant Pere d'Octavià