Els corruptes no són la majoria


  • Comparteix:

mireia.ingla

Mireia Ingla


Publicat: el 9/feb/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Gairebé hem assumit com a normal que hi hagi representants públics que, sobretot quan s'han instal·lat al poder, es creuen amb impunitat per poder posar la mà a la caixa i a sobre indignar-se quan se'ls exigeix que abandonin els seus càrrecs públics si hi ha evidències de culpabilitat suficients, és a dir quan se'ls imputa. Entrar en disquisicions jurídiques sobre l'abast del terme 'imputació' ens podria portar molt temps, cosa que sens dubte és el que pretenen els poca-soltes que no han dubtat a transgredir la legalitat i el que és pitjor l'ètica i ara pretenen escudar-se en la presumpció d'innocència, tot i tenir comptes a Suïssa i haver-se acollit a l'amnistia fiscal com si això fos el més habitual entre el comú dels mortals.

Massa cops, interessos empresarials han esdevingut interessos polítics i viceversa. Confonent o volen confondre determinats partits polítics amb empreses privades, traspassant-se càrrecs d'una banda a l'altra, de manera que al final es creuen els amos del món i actuen amb tanta fatxenderia i immoralitat que gairebé resulta insuportable en els temps que corren.

És cert que el sistema permet blindatges molt discutibles al segle XXI, com ara el fet que els diputats, senadors i d'altres càrrecs siguin aforats, és a dir que només puguin ser jutjats pels TSJ i el TS, la qual cosa de vegades permet que això s'utilitzi com un privilegi que permet dilatar en excés els procediments, afavorint de retruc els corruptes que confien que amb el pas del temps el seu 'affaire' caigui en l'oblit col·lectiu.

Davant d'aquest panorama tan desolador, els que creiem en la dignitat de la classe política hauríem de ser capaços de retornar l'esperança, la confiança i el suport a les institucions democràtiques i per extensió a l'amplíssima majoria de càrrecs públics. I per això comptem amb mecanismes per a combatre la corrupció i el que és millor, la democràcia ens permet fer noves lleis que encara siguin més exigents i contundents amb els corruptes: una oficina antifrau, transparència dels comptes públics, finançament dels partits polítics, limitació de mandats, llistes obertes, incompatibilitat de càrrecs...

Jo hi afegiria a més a més, la regeneració democràtica. No pot ser que hi hagi regidors, diputats, senadors... que al final de la seva vida només s'hagin dedicat a la política, en tots els àmbits de l'Administració, en càrrecs orgànics de partits o, els més afortunats, en els consells d'administració dels antics monopolis estatals. Si volem un país de primera, necessitem uns polítics de primera i això només ens ho garantirà una classe política que cregui que aquesta és una dedicació, que precisament per intensa i desinteressada ha de ser temporal i que els que cada dia miren de ser millors professionalment parlant en l'àmbit privat, acceptin, també durant uns anys de la seva vida, servir l'interès públic que sens dubte és un objectiu encomiable.

MIREIA INGLA és presidenta d'ERC a Sant Cugat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.