Dia Internacional de les dones treballadores

Mireia Ingla

Publicat: el 9/mar/13
Opinió| Columnes

Intentar explicar a una nena de deu anys perquè cal que celebrem que les dones treballen, arran que el 8 de març és el dia internacional de les dones treballadores, creieu-me que és una tasca ben complicada. Lluny de ser una pregunta innocent, aquesta és la gran pregunta.

D'una banda, te n'alegres que les nenes de deu anys actualment troben el més normal del món que les dones: mares, tietes, mares de les seves amigues, veïnes... treballin com ho fan els pares, tiets, pares de les seves amigues, veïns... Aquesta afirmació ens demostra que hem assolit una gran fita, que les dones estan perfectament emancipades i socialment està normalitzat que exerceixin una professió que els permet tenir independència econòmica i expectatives professionals, exactament igual que les que poden tenir els homes. Fins aquí tot correcte!

La cosa ja es complica una mica més quan intentes sondejar la nena de deu anys, preguntant-li si creu que les funcions i els rols socials, o dit d'una altra manera, si un cop fora de la feina, els homes i les dones es distribueixen equitativament les tasques elementals del dia a dia: les tasques domèstiques, la complicadíssima agenda familiar, la cura dels fills i les filles... aquí la resposta ja no és la desitjable. La igualtat en aquest àmbit és, a dia d'avui, encara una excepció. Els homes i les dones ens vàrem quedar a mitges a l'hora de fer la revolució feminista, hi ha una part del contracte social que no vam saber o no ens vam atrevir a contemplar, el vam signar amb l'esperança que amb el temps, aquesta igualtat formal que la llei preveu, fos també una igualtat real

Fa menys de dos anys encara creiem que la crisi podia ser un bon moment per transformar aquesta societat, encara massa desigual i tornar-la una mica més justa, democràtica i equitativa. Però la crua realitat ens demostra cada dia que no només no estem aconseguint aquesta fita, sinó que anem cap endarrere i en aquests moments, en ple segle XXI, els col·lectius més vulnerables són els que n'estan sortint més malparats i aquí hi hem de situar els infants, la gent gran i les dones. Ens queda molta feina per fer fins aconseguir que les nenes de deu anys, quan siguin dones adultes, puguin donar per feta aquesta transformació social i ens permeti poder afirmar taxativament que els homes i les dones som iguals en tot.

MIREIA INGLA és presidenta d'ERC a Sant Cugat