Catalunya Über Alles

Ignasi Bea

Publicat: el 5/abr/13
Opinió| Columnes

100 dies de govern han estat suficients perquè el molt honorable Artur Mas admeti el què molts fa temps que pensem i denunciem: què està lligat de mans i peus i que aplica, ni més ni menys, les polítiques que li dicta la senyora Angela Merkel. En un gest limítrof amb el patetisme, intenta excusar-se dient que 'tots els països ho fan'. Mal de muchos, consuelo de tontos, que diu la dita del país del costat.

El més normal, després reconèixer que no pot decidir les polítiques que fa, seria que en acabar les dues hores de valoració del primer centenar de dies, anunciés la seva dimissió i marxés cap a casa. Però és clar, en aquest país estem curats d'espants, i ja fa temps que hem abandonat l'esperança que algú dimiteixi, per corrupció, per incomplir sistemàticament un programa o, com en aquest cas, per simple dignitat després d'admetre que es limita a acatar ordres.

A part de dimitir, el cap del Consell d'administració de Catalunya S.A -en paraules d'un diputat de la CUP-AE- tindria també l'opció de rebel·lar-se i dir prou a la troika. Però no, ell s'hi posa bé i sense massa angúnies es dedica a implementar les directrius teutones. L'objectiu és clar: ni ell ni el seu 'govern' no té cap culpa del què passa a casa nostra. Ni de les desenes de desnonats diaris, ni dels centenars d'aturats ni acomiadats. A Catalunya hi ha més de 100.000 llars que no tenen cap ingrés i que avancen a marxes forçades cap a una exclusió social difícilment reversible, però ells només compleixen ordres.

Arribats a aquest punt, és lògic que ens preguntem: quin sentit té, doncs, tenir i mantenir un govern que no governa? Si de facto som poc més que un land alemany, perquè no formalitzem el nostre ingrés a la Bundesrepublik i estalviem paperassa, rodes de premsa i comissions parlamentàries inútils?
Com tot en aquesta vida, tindria avantatges i inconvenients, però ens hi acabaríem acostumant. A part de l'estalvi esmentat en governs intermitjos que, com ells mateixos reconeixen, no pinten massa res, ens lliuraríem del monarca i la seva parentela d'imputats, vividors i altres espècimens. Ens lliuraríem també, per exemple, de les 17 famílies en tot Catalunya que volen escolaritzar els seus fillets al marge de la immersió lingüística. I com aquests, tants altres maldecaps.

No cal enganyar ningú, la cosa també tindria inconvenients, el més evident en el terreny gastronòmic: la cuina catalana és objectivament superior a l'alemanya. Com que els alemanys sempre han tingut certa debilitat per la disciplina, les desfilades i l'ampliació del seu espai vital, hauríem de conviure amb els intents d'annexionar-se Alsàcia i Lorena cada cert temps o mirar Polònia amb ganes de fotre-li una queixalada. Res que no es pugui solucionar amb bona voluntat, emprenedoria i ganes de reinventar-nos donant la volta a la crisi i aprofitar les oportunitats que ens brinda per convertir-nos en el millor dels lander possibles.

El canvi, inevitablement, tindria implicacions a nivell local, però la nostra ciutat, amb aquelles ganes de ser capdavantera sempre, segur que ràpidament es posicionaria com una de les més smart del land. Gràcies a avenços imprescindibles com el detector d'alcohol de 800 euros pels 'botellons' o els fanals i papereres intel·ligents, els altres lander, ràpidament ens copiarien i esdevindríem referent. S'acabaria de cop la la polèmica estèril al voltant de les banderes: fora totes, i que es quedin només l'europea i l'alemanya, a l'ajuntament i als dos pals de davant del Monestir i la Plaça de la vila. Del que no estic tan segur és si la participació als Consells de Barri augmentaria o si les traves inexplicables per les entitats a l'hora de demanar permisos acabarien, però vaja, no es pot tenir tot en aquesta vida.

I si m'ho prenc a conya, és perquè sinó és per arrencar a córrer.

IGNASI BEA és regidor de la CUP