Opinió

Dues nacions i un mateix destí


  • Comparteix:

francesc.carol

Francesc Carol


Publicat: el 16/set/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Escòcia i Catalunya, dues nacions que han compartit una història comuna. Les dues han tingut un veí (Anglaterra una, Castella l'altre) amb el que sempre han tingut unes relacions tibants. Les dues van acabar unides al veí amb qui no s'entenien mitjançant pactes matrimonials, tot i conservar les seves institucions i llibertats. I les dues van perdre aquestes llibertats gairebé per a la mateixa època: Escòcia amb l'Acta d'Unió de 1707 a mans de la reina Anna Estuard i Catalunya amb el Decret de Nova Planta imposat per Felip V al 1714. A partir d'aleshores les dues nacions veurien abolides les seves institucions públiques, lleis i llibertats. Ara, tres-cents anys després, Escòcia i Catalunya tornen a reclamar la recuperació del seu estatus com a nació.

Tot i així, ara hi ha una diferència entre les dues. Escòcia fa aquesta reclamació davant d'una Gran Bretanya que va aprendre dels seus errors amb la independència dels EUA i va engegar posteriorment un procés de reconeixement de sobirania del Canada, Austràlia, Nova Zelanda i altres colònies que va permetre, fins i tot avui en dia, que mantinguessin un lligam amb la metròpoli mentre assolien de manera pacífica la seva independència. La mateixa Gran Bretanya que l'any 1996 va retornar a Escòcia la pedra de Scone, també anomenada 'pedra del destí', utilitzada per coronar als reis d'Escòcia i que just 700 anys abans el rei Eduard I d'Anglaterra s'havia endut després d'un primer intent d'invasió. La mateixa Gran Bretanya que reconeix la possibilitat de fer un referèndum sobre la independència d'Escòcia.

Catalunya, en canvi, es troba davant d'una Espanya que va tractar d'impedir la devolució dels papers de Salamanca i que fa oïdes sordes a la nostra voluntat de fer un referèndum sobre el nostre destí com a nació. Una Espanya que torna a reclamar una sobirania sobre Gibraltar que el tractat d'Utrecht i, sobretot, la voluntat dels gibraltarenys, li ha negat. L'Onze de Setembre centenars de milers de catalans es van unir agafats per la mà en una cadena humana que va recórrer el nostre país com a crit silenciós per la nostra llibertat. Però tots sabem que aquest crit no serà escoltat a Espanya. La nostra esperança és que arribi a altres països que, com Gran Bretanya, han après que el diàleg i escoltar la voluntat dels pobles és l'únic camí entre nacions democràtiques. Busquem, doncs, el suport en l'estranger, ja que Espanya prefereix reclamar un tros de roca abans que fer cas a milions dels seus ciutadans. Perquè entre els països, com entre les persones, n'hi ha que aprenen dels seus errors i d'altres que no aprenen mai.

FRANCESC CAROL és secretari d'Organització de Convergència i regidor de l'Ajuntament



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.