El divorci


  • Comparteix:

mireia.ingla

Mireia Ingla


Publicat: el 21/set/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Ja portem moltes setmanes, per no dir molt mesos, debatent el dret a decidir dels catalans i les catalanes. S'aborda des de tots els punts de vista i des de totes les posicions. Per fer-ho menys feixuc i no tan reiteratiu es busquen analogies. Jo potser per deformació professional intentaré explicar en quin punt del debat ens trobem ara mateix utilitzant el símil del divorci. Ja sé que ha estat un dels més usats, però tanmateix, intentaré fer-ho molt gràfic, amb la voluntat d'esclarir algun dubte.

El passat dissabte, 14 de setembre, el President del Govern espanyol va respondre la carta tramesa abans de l'estiu per part del President de la Generalitat, on li reiterava la necessitat de permetre celebrar una consulta pactada al poble català. Certament la resposta va ser molt llarga i molt imprecisa, però insistia en què calia trobar la manera d'entendre'ns dialogant molt, ja que 'el diàleg no té data de caducitat'.

Totalment d'acord, dialogar, enraonar, com diem en català, mai sobra; al contrari, ho hauríem de fer més sovint. Però cal establir quin és el contingut del diàleg si volem que realment tingui el resultat que es pretén. Entendre's els uns amb els altres i aquí és on la proposta del senyor Rajoy esdevé inútil, simplement perquè arriba tard. Ara mateix, el diàleg ha de ser sobre unes altres qüestions.

Quan una parella té problemes de convivència, abans de plantejar-se la ruptura definitiva, dedica grans esforços a intentar solucionar les diferències i buscar la manera de poder tirar endavant. Enraonant molt i esforçant-se per canviar allò que no agrada a l'altre i perjudica a la relació. Passada aquesta època, més o menys llarga, s'han de començar a veure els resultats i, certament, a vegades s'aconsegueix superar la crisi però hi ha cops en què la ruptura és inevitable.

Si no hi ha hagut sort, o bé interès en resoldre-ho, el divorci és l'única solució. Posar-se d'acord en com repartir-se el patrimoni familiar, la custòdia dels fills i les filles… és fonamental per tal d'evitar que allò que certament és traumàtic, pugui tenir un final satisfactori per a totes les parts implicades. El diàleg en aquest moment és fonamental, ja no importa de qui és la culpa, ara el que cal és acabar el millor possible perquè a partir d'aquell moment, si s'ha fet bé, s'aconseguirà tenir una relació molt millor que la dels darrers anys de convivència, on les disputes i les males cares eren el pa de cada dia.

Amb Espanya ja ens ho hem dit tot, les coses bones i les dolentes. Ho hem intentat superar durant molt de temps, però ara la relació s'està degradant, els insults i les ofenses pugen de to i al final prendrem mal. Ja no serveix saber de qui és la culpa, ara l'únic que cal és acabar bé. Com a parella ja es veia que no teníem massa futur. Però segur que podem ser grans amics!

MIREIA INGLA és presidenta d'ERC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.