Sísif independent


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 9/nov/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Avui, set de setembre, es compleixen 100 anys del naixement d'Albert Camus, un nom que per mi sempre va unit especialment al de Sísif, al contingut del seu llibre 'El mite de Sísif' que va ser una de les lectures de la meva joventut que més ha influït en el meu pensament i en el sentit últim dels meus actes i les meves certeses, poques cal dir-ho tot, en el món de les idees. 'Camus', diu Joan Fuster en el pròleg del llibre esmentat, 'predica la lucidesa i la predica contra qualsevol temptació de buscar refugi en receptes il·lusòries. Per això pensa en Sísif: en la reiterada, incessant aventura de Sísif, condemnat a carrejar la seva pedra al cim de la muntanya en un esforç innecessari i inútil'.

Aquesta setmana llegint els diaris de paper o digitals, veient les notícies a la tele, m'hi sentit com un Sísif pujant sense parar la pedra de la il·lusió independentista al cim de la muntanya de la consulta i veient com queia una vegada i una altra a la vall de la indiferència, la política gasiva, els interessos econòmics egoistes, la prepotència verbal profunda, el menyspreu de la realitat, la història degradada pels conquistadors de la veritat amb la força de les armes abans i amb el poder del diner ara. Els deus havien condemnat Sísif a fer rodolar la pedra com sembla que els catalans estem condemnats a veure com la realitat se'ns amaga i patim el càstig més terrible que és el treball inútil i sense esperança.

'Cada generació', escriu Camus, 'es creu destinada a refer el món. La meva sap, tanmateix, que no podrà fer-ho, però la seva tasca es potser més gran. Consisteix en impedir que el món es desfaci, hereva d'una història corrupta en la que es barregen les revolucions fracassades, les tècniques embogides, els deus morts i les ideologies extenuades, en la que els poders mediocres, que poden avui destruir-ho tot, no saben convèncer, en que la intel·ligència s'humilia fins a posar-se al servei de l'odi i de la opressió'.

Si canviem la paraula 'món' per Catalunya ens acostem a una sensació que algunes generacions que convivim en aquest país podem compartir. Només ens queda pensar que no sempre serem castigats pels deus cruels i que, algun dia, aquesta pedra feixuga de la independència podrà quedar estabilitzada dalt del cim de les nostres aspiracions com a poble i, en el fons, com a individus amb una clarividència que després de ser turment constitueix finalment la seva victòria: Sísif, finalment independent.

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.