Combatre la pobresa encara és una prioritat


  • Comparteix:

mireia.ingla

Mireia Ingla


Publicat: el 16/nov/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Des de fa unes setmanes sentim a dir, a través dels mitjans de comunicació, que ja es veu la llum al final del túnel, és a dir, que això de la crisi aviat serà cosa passada. Aquestes atrevides declaracions surten sobretot per boca de dirigents del Govern espanyol, que ja no saben que més dir. Ja sabem que mai han sabut que fer per tornar l'esperança a tots els ciutadans i les ciutadanes. A més a més, el BCE també fa pocs dies que va anunciar que baixava el tipus d'interès dels diners i ahir mateix la Unió Europea proclamava la fi del rescat bancari espanyol.

Si analitzem profundament totes aquestes declaracions, encara que hi posem molt bona voluntat, estem molt lluny de la recuperació econòmica; deixant molt clar que segurament mai més tornarem a ser el que érem. Cap d'aquestes mesures esmentades, per cert totes proclamades per Europa, tenen un benefici directe per una bona part de la ciutadania que en el seu dia a dia té prou feina a sobreviure.
La realitat, a dia d'avui, és que al nostre país una de cada tres persones són en risc d'exclusió social, en total dos milions de catalans i catalanes. El col·lectiu amb més risc de pobresa són els menors de 16 anys, un 28% viuen en famílies amb rendes inferiors al llindar de la pobresa. Les persones que ja estaven immerses en un procés de pobresa, ara el pateixen de forma més severa i, a més a més, una part de la població que fins ara es considerava classe mitjana s'ha afegit de forma exponencial al grup de famílies que viuen al llindar de la pobresa: han perdut la feina, s'han quedat sense cobrar cap prestació i estan en risc de perdre també el seu habitatge.
A banda de totes aquestes informacions de caràcter econòmic, també hem sabut que segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística de Catalunya, Sant Cugat és el setè municipi amb la renda més alta per habitant i la primera ciutat més gran de 50.000 habitants. Tot això, enmig d'una àrea metropolitana castigadíssima per l'atur, que és superior al 25%, especialment el juvenil que se situa en un 50%.
Sant Cugat és una excepció, però això encara ens ha de fer estar més amatents a totes aquelles persones que viuen a Sant Cugat i formen part d'aquest percentatge de famílies amb risc d'exclusió social. La pobresa és silenciosa i, a vegades, es torna invisible. En un entorn privilegiat, això no ens ho podem permetre. Certament les administracions, i sobretot les entitats socials, treballen per a evitar aquesta exclusió, però cadascun dels ciutadans i les ciutadanes de Sant Cugat, després de conèixer aquestes dades estadístiques, hem d'estar a l'alçada. Quin model de ciutat volem: el de grans torres, cotxes de luxe i escoles d'elit, o el d'una ciutat cohesionada, solidària i defensora dels drets més fonamentals com ara el dret a viure dignament?
MIREIA INGLA és presidenta d'ERC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.